Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
aptitud
Psicologia
Disposició o capacitat natural o adquirida per a fer alguna cosa.
Hom considera que, tant si les aptituds són innates com adquirides, hom les pot perfeccionar per mitjà de l’educació, tenint en compte diversos factors com són la intelligència, la destresa manual, l’atenció, la memòria, els sentiments Les aptituds són una de les bases de les diferències individuals i per a llur determinació han estat creats nombrosos tests, diferents dels d’intelligència
habitud
Psicologia
Disposició relativament estable tendent a reproduir els mateixos actes i assolida per l’experiència.
L’habitud adapta l’ésser al món i a les variacions del medi ambient, enriqueix el caràcter i crea noves aptituds
nivell mental
Psicologia
Grau de capacitat i funcionament intel·lectual que mostra el desenvolupament quantitatiu i qualitatiu de la intel·ligència.
Un nivell mental normal i equilibrat és aquell que comporta una evolució parallela entre el creixement fisiològic i les aptituds intellectuals El nivell mental depèn, alhora, de factors constitucionals, socioeconòmics i culturals
competència
Psicologia
Repertori de conductes que un individu posseeix i que estan relacionades amb un desenvolupament superior o reeixit en un treball concret dins d’una organització determinada.
Les competències són indicis integrals d’aptituds, trets de personalitat, actituds i coneixements adquirits Es consideren predictores de conducta en la mesura que les persones tenen tendència a repetir aquelles conductes que creuen que han tingut èxit en el passat La investigació sobre les competències fou iniciada per McClelland a la dècada del 1970 posteriorment el seguiren Boyatzis 1982 i Claude Levy-Leboyer
anàlisi factorial
Psicologia
Matemàtiques
Tècnica estadística que descriu i explica les relacions entre unes variables aleatòries, directament observables, i unes altres de latents, també aleatòries, anomenades factors, que poden ser causa de les primeres.
D’ús freqüent en la investigació experimental psicològica i pedagògica, és basada en la teoria de les correlacions i té per objecte de manifestar el grau de variabilitat comuna existent en un cert camp de fenòmens cada una de les dimensions d’aquesta variabilitat és anomenada factor, i n'existeixen de diversos ordres entre ells cal diferenciar els comuns i els específics S'aplica, sobretot, en l’estudi de les diferències individuals i en la indagació de les aptituds i les qualitats de la personalitat L’iniciador fou Charles Spearman, el 1904, amb la teoria bifactorial, i un dels…
capacitat
Psicologia
Plena potencialitat d’un individu per a l’execució d’una tasca física o intel·lectual o per a l’exercici d’una funció professional.
És condicionada per les aptituds de l’individu i depèn de condicions prèvies com l’aprenentatge, el grau de maduresa psicofisiològica, etc Tot i que autors diversos han elaborat taxonomies de les capacitats humanes apreses, no n'hi ha cap que sigui acceptada universalment La multiplicitat de factors que intervenen en la configuració d’una capacitat fa difícil de fer-ne una comprovació empírica que en permeti una jerarquia i una seqüència amb un mínim de rigor En tot cas, molts autors coincideixen a establir cinc grans tipus de capacitats les intellectuals, les motrius, les…
Raymond Bernard Cattell
Psicologia
Psicòleg nord-americà d’origen britànic.
Estudià a la Universitat de Londres i, els anys trenta, collaborà amb Charles Spearman en l’elaboració del mètode de l’anàlisi factorial aplicada a les aptituds El 1937 anà als EUA, on fou successivament professor a les universitats de Columbia 1937, Harvard 1941, Illinois 1945, Colorado 1973 i Hawaii 1978 La seva contribució més original és la realització de tests de personalitat basats en l’anàlisi factorial, entre els quals el 16 PF Sixteen Personality Factors , que descriu setze factors tripolars de la personalitat És autor d’un gran nombre d’estudis, d’entre els quals…
infància
Psicologia
Dret
Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l’adolescència i que sol dividir-se en primera infància i segona infància, separades ambdues per l’aparició de les segones dents.
La ciència biopsicològica ha anat precisant l’especificitat d’aquesta fase en relació amb l’adolescència, la joventut i el món adult, i l’estudi psicològic de la infància l’ha dividida en subperíodes i n'ha fet una descripció sintètica sobre la base de l’interès dominant o el tret més significatiu caracterització qualitativa de la infància, o bé ha analitzat les aptituds, facultats, actituds, etc, del nen d’acord amb l’esquema científic elaborat per a l’adult normal psicologia diferencial per raó de l’edat A banda d’altres aportacions A Ferrière, E Claparède, E Kirkpatrick, JP …
test
Psicologia
Prova mitjançant la qual hom mesura la conducta i la capacitat psíquica d’un individu o d’un conjunt d’individus i en pot preveure, relativament, el comportament futur.
A partir d’una situació estàndard, que estimula un comportament determinat, els tests permeten de calibrar aquest estadísticament, mitjançant la interrelació dels resultats del major nombre possible de casos Tradicionalment hom ha considerat com a condicions indispensables d’un test la validesa capacitat de mesurar veritablement el que vol mesurar, la fidelitat en virtut de la qual l’aplicació d’un test a un mateix individu dóna uns mateixos resultats i la sensibilitat palesa en el fet que el test reflecteixi diferències mínimes entre individus Pel que fa al valor dels tests en la ciència…
bateria de tests
Psicologia
Conjunt de tests complementaris entre si que, en explorar diverses aptituds del subjecte o facetes de la personalitat, permet un diagnòstic més precís.