Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
associacionisme
Filosofia
Psicologia
Teoria psicològica i filosòfica segons la qual les sensacions constitueixen els elements originaris de la consciència, dels quals deriven, gràcies a llurs combinacions, totes les altres activitats psicològiques (imaginació, memòria, pensament, sentiment).
David Hume i David Hartley són considerats els fundadors de l’associacionisme El primer, situat en la perspectiva de la teoria del coneixement, dins la línia de l’empirisme anglès iniciat ja per John Locke, establí uns tipus de connexió de les sensacions semblança, contigüitat, causa-efecte, transformades per Hartley, Herbert Spencer, John Stuart Mill, i d’altres en les lleis clàssiques de l’associacionisme psicològic contigüitat, semblança, contrast, associació d’idees Combatut especialment per la psicologia de la forma i actualment superat, l’associacionisme té el mèrit d’haver estat el…
Max Wertheimer
Psicologia
Psicòleg.
Deixeble de Külpe, a l’escola de Würzburg, és conegut per la seva crítica de l’associacionisme i sobretot pel fet d’ésser, juntament amb Köhler i Koffka, un dels fundadors de la psicologia de la forma , gràcies als seus estudis sobre la percepció del moviment aparent
Else Frenkel-Brunswik
Psicologia
Psicòloga nord-americana d’origen alemany.
Ensenyà a la Universitat de Viena i, després de la invasió nazi 1938, a la de Berkeley Inicialment intentà d’aproximar l’associacionisme a la nova psicologia de la forma rebé després les influències del cercle de Viena i de la psicoanàlisi A més de diversos articles, publicà, en collaboració amb Th Adorno, The Authoritarian Personality 1950
Alexander Bain
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg escocès.
Fou professor de filosofia natural a Glasgow i de lògica a Aberdeen Contribuí a la fundació de la revista Mind 1876 Aplicà les descobertes de la fisiologia i de la patologia a renovar l’associacionisme de John Stuart Mill, mirant de donar-li una base científica Segons Bain, la psicologia associacionista és la base de la majoria de les disciplines filosòfiques Escriví The Senses and the Intellect 1855, The Emotions and the Will 1859, Logic, Deductive and Inductive 1870 i Education as a Science 1879
associació d’idees
Psicologia
Fenomen psíquic pel qual una idea és la causa de l’aparició espontània d’altres idees a la ment, a conseqüència d’una sèrie de connexions recíproques.
Aristòtil descobrí i definí les lleis que regeixen aquest fenomen llei de semblança, llei de contigüitat i llei de contrast Una idea s’associa a una altra amb més facilitat si ambdues tenen alguna característica comuna poma-pera, si han estat prèviament unides en el temps avui-demà o en l’espai tabac-pipa, o bé si són idees oposades blanc-negre L’associació d’idees pot ésser involuntària o bé controlada pel subjecte mateix L’associació involuntària és un instrument de la tècnica psicoanalítica anomenat mètode d'associació lliure L’associació controlada pot ésser un mètode de diagnosi de la…
atomisme
Psicologia
Nom que reben totes les teories que conceben la psique com una composició d’elements psíquics simplement juxtaposats ( associacionisme
).
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…