Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cicle vital
Psicologia
Estudi diacrònic dels canvis biològics i culturals successius que l’individu i el grup experimenten al llarg de la vida.
La perspectiva del cicle vital se centra en l’estudi evolutiu de l’ésser humà des de la concepció fins a la seva mort Els tres principals tipus d’influències sobre el desenvolupament des d’aquesta perspectiva són les influències normatives relacionades amb l’edat i amb el gènere determinants biològics i ambientals que mostren una alta correlació amb l’edat cronològica, les influències normatives relacionades amb la història característiques biològiques i ambientals capaces de modelar les diferents generacions de les diferents cultures i les influències no normatives o de caràcter individual…
personalitat
Psicologia
Organització dinàmica i integradora dels components psicològics (intellectuals, afectius i pulsionals) i biològics (fisiològics i morfològics) de l’individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents (caràcter, temperament i constitució) com en les seves pròpies modalitats de comportament (interessos, necessitats, etc. ).
Entès tradicionalment d’una manera estàtica, el concepte de personalitat és concebut avui dinàmicament la personalitat és vista com a resultat dels factors no sols biològics sexe, edat, sistema endocrí, molt actius a nivell constitucional segons palesen els processos hereditaris, sinó també socioinstitucionals família, classe social, educació, cultura, etc D’altra banda, el terme “personalitat” ha tingut els més diversos significats Allport, per exemple, n'enumerava més de cinquanta el 1937, segons les escoles o tendències psicològiques tanmateix, i dins la varietat de teories…
Karen Horney
Psiquiatria
Psicologia
Psicoanalista nord-americana d’origen alemany.
Secretària de l’institut psicoanalític de Berlín, l’any 1932 anà als EUA, on el 1941, després d’abandonar l’ortodòxia freudiana, fundà l’institut americà de psicoanàlisi Representant de l’anomenada escola psicoanalista culturalista, accentuà la importància dels conflictes culturals en la formació de les neurosis, tot menysvalorant els factors biològics i històrics Revisà els postulats de la psicoanàlisi sobre la psicologia femenina i afirmà que la dona en realitat no enveja el penis sinó la posició superior de l’home en la societat Entre d’altres obres, publicà The Neurotic…
Julián Ajuriaguerra Otxandiano
Psicologia
Medicina
Neuropsiquiatre basc.
Germà de Juan Ajuriaguerra Otxandiano Estudià medicina a París i posteriorment s’especialitzà en neurologia amb L’Hermitte Treballà amb els psicòlegs Pieron i Wallon al mateix temps que seguia una psicoanàlisi didàctica Entre 1959-75 fou professor a la Universitat de Ginebra, on fou catedràtic Dirigí també l’hospital psiquiàtric de Bel Air Ginebra, que sota el seu mestratge es convertí en un centre de formació de prestigi internacional El seu camp d’interès se centrà bàsicament en la neuropsiquiatria, en la qual destaca l’obra Le cortex cérébral 1960, i la psiquiatria infantil, en què…
caràcter
Psicologia
Conjunt de trets individuals adquirits sota la influència de les pressions ambientals i educacionals, i expressats en formes peculiars de conducta.
El caràcter representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable, en oposició al temperament , concepte que inclou els factors profunds, instintius i congènits de l’individu, i a diferència de la personalitat , concepte que aplega aspectes biològics i constitucionals generalment exclosos del caràcter Klages distingeix en el caràcter la matèria , és a dir, la dotació d’aptituds, la natura , o sigui els mòbils i interessos, i l' estructura , que són les modalitats dinàmiques d’expressió Aquestes diferents dimensions del caràcter són recollides per les…
camp psicològic
Psicologia
Conjunt de fets físics, biològics, socials i psicològics que existeixen en un moment donat per a un individu o per a un grup, el comportament dels quals determina.
Aquest concepte fou introduït per Kurt Lewin 1935, dins el marc de la psicologia de la Gestalt o de la forma
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…