Resultats de la cerca

Les dades que aporta la recerca en neuropsicologia cognitiva s’integren en els models d’organització i funcionament cerebral que proposa el cognitivisme

Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…

 Es basa en una teoria unitària de la intelligència i del funcionament cerebral Fa referència a la integració de ment i cos com un tot

Estudià els trasplantaments del globus ocular, el patró de creixement de les xarxes nervioses i el comportament en el desenvolupament i en la regeneració, i la teoria del camp elèctric en relació amb la percepció cerebral Concebé una metodologia per a destacar els problemes cerebrals d’abast hemisfèric Li fou atorgat el premi Nobel de medicina el 1981 juntament amb DHHubel i TNWiesel És autor de Problems outstanding in the evolution of brain function 1964 i Science and moral priority 1983

Els elements anatòmics que intervenen en el reflex constitueixen l’anomenat arc reflex , constituït esquemàticament pels següents elements un receptor perifèric una via centrípeta o aferent que condueix l’impuls nerviós cap als centres un centre nerviós constituït per una neurona reflex monosinàptic o més reflex polisinàptic una via eferent que condueix l’impuls cap a la perifèria, i una òrgan efector múscul, glàndula, etc Aquesta organització elemental es complica per les derivacions i influències en els centres nerviosos i pel control dels centres nerviosos de nivells superiors tronc…

Germà de Juan Ajuriaguerra Otxandiano Estudià medicina a París i posteriorment s’especialitzà en neurologia amb L’Hermitte Treballà amb els psicòlegs Pieron i Wallon al mateix temps que seguia una psicoanàlisi didàctica Entre 1959-75 fou professor a la Universitat de Ginebra, on fou catedràtic Dirigí també l’hospital psiquiàtric de Bel Air Ginebra, que sota el seu mestratge es convertí en un centre de formació de prestigi internacional El seu camp d’interès se centrà bàsicament en la neuropsiquiatria, en la qual destaca l’obra Le cortex cérébral 1960, i la psiquiatria infantil, en què…

Filla de Pere Coromines i germana de Joan Coromines , es llicencià en cirurgia i medicina a Barcelona 1934 Del 1936 al 1938 la Generalitat de Catalunya l’anomenà metge de guarderies Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià, primer a París, on es diplomà com a puericultora per la Facultat de Medicina 1939 i després a l’Argentina fins que el 1944 tornà a Madrid, per realitzar el curs de doctorat, i l’any següent a Barcelona El 1947 aconseguí una beca del govern espanyol i estudià psiquiatria i psicoteràpia a la Clínica Tavistock de Londres Hi descobrí la psicoanàlisi i la possibilitat de…

El tractament, desenvolupat per la psiquiatria, és fet a partir de l’estudi de les seves fonts actuals i evidents, llunyanes i profundes i d’acord amb les causes orgàniques, psicològiques, individuals o socials i amb les manifestacions neurosi, psicosi, demència o oligofrènia Cal distingir la malaltia mental del retard mental L’anàlisi del genoma humà, la utilització de tècniques de biologia molecular i cellular i la millora de les tècniques de diagnosi per la imatge han permès identificar gens implicats en la gènesi i l’evolució de diverses malalties mentals, com ara l’esquizofrènia, la…

Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…