Resultats de la cerca

El terme procés cognoscitiu és usat especialment en els enfocaments psicopedagògics de tendència cognoscitivista

Des d’una visió cognoscitivista de l’aprenentatge, la detecció i el control per part de l’educador dels coneixements previs dels seus alumnes és un factor essencial que garanteix l’adequació de la intervenció pedagògica i el consegüent assoliment de nous aprenentatges significatius Els coneixements previs són, doncs, el punt de partida dels aprenentatges Allò que l’alumne ja sap sobre un nou contingut d’aprenentatge és, de vegades, erroni o parcial el procés d’ensenyament-aprenentatge ha d’afavorir la reelaboració estructurada, ampliada o aprofundida dels …

Aquest corrent s’emmarca dins de la família dels enfocaments cognoscitivistes, l’origen dels quals es troba en les teories del psicòleg suís Jean Piaget L’ésser humà no és entès com a receptor de coneixements passiu sinó com a creador d’estructures mentals actives que integren i desenvolupen coneixements El constructivisme beu en les fonts filosòfiques de l’innatisme i de l’empirisme Segons aquest corrent, l’infant construeix mentalment els seus coneixements gràcies a la interacció que es produeix entre les seves capacitats —íntimament relacionades amb la competència cognoscitiva…

Cadascuna d’aquestes unitats, que constitueix un esquema, conté una xarxa de relacions que formen un concepte Els esquemes no sols indiquen la manera com s’emmagatzema el coneixement de l’entorn a la memòria, sinó que collaboren activament en la integració de nous coneixements o en la modificació dels existents

Les competències són indicis integrals d’aptituds, trets de personalitat, actituds i coneixements adquirits Es consideren predictores de conducta en la mesura que les persones tenen tendència a repetir aquelles conductes que creuen que han tingut èxit en el passat La investigació sobre les competències fou iniciada per McClelland a la dècada del 1970 posteriorment el seguiren Boyatzis 1982 i Claude Levy-Leboyer

Constitueix la peça clau de la seva formació, car, d’una banda, és l’ensenyament pràctic dels coneixements apresos teòricament, i de l’altra, és una cura que tot psicoanalista ha de realitzar, puix que en la relació de la transferència i la contratransferència ningú no pot anar més enllà d’allò que li permeten els propis complexos no resolts

Aquest estat de contradicció cognoscitiva genera un desequilibri que ha de servir per a modificar els esquemes de coneixement de l’alumne i enriquir-los a través de la precisió, l’ampliació o l’aprofundiment Del desequilibri hom passa, doncs, a un reequilibri cognoscitiu amb una capacitat d’adquisició i de transferència d’aprenentatges superior a la de l’equilibri inicial

Utilitza en part els descobriments de la psicologia experimental amb l’aplicació dels tests i les proves psicotècnics la psicologia del comportament amb la introducció dels mètodes actius els treballs manuals a l’escola la psicologia genètica i els coneixements de Piaget sobre el desenvolupament i la formació de la intelligència la psicoanàlisi amb la consideració i el tractament donats al fracàs i als retards escolars, la inadaptació, etc, i també la dinàmica de grup en considerar que la classe no és més que un grup on el paper de cadascú està predefinit en part i les persones…

Fundà una escola a Uccle, on portà a terme la seva experimentació psicopedagògica Introduí les concepcions de l’ escola nova al seu país i hi provocà la reforma en l’ensenyament 1936-58 La seva pedagogia és basada en les nocions d’interès interessos de l’infant en funció de les seves necessitats primàries i de les del medi social que l’envolta i de globalització Creà els “centres d’interès” observació, associació i expressió on conflueixen alhora coneixements de distintes matèries Ha tingut vigència sobretot el seu mètode de lectura global De les seves obres es destaquen La…

Aquesta expressió forma part de la terminologia pròpia d’alguns enfocaments psicopedagògics cognoscitivistes El conjunt d’esquemes de coneixement d’un individu en configura l’estructura cognoscitiva Es tracta, doncs, d’estructures mentals de coneixements que incorporen informacions provinents de l’exterior i les emmagatzemen en la memòria connectant-les amb altres elements de l’estructura cognoscitiva Els esquemes de coneixement són estructures dinàmiques que es poden anar modificant com a resultat d’un procés d’aprenentatge Com més informació contingui un esquema de coneixement…