Resultats de la cerca

N'és una variant contemporània l’anomenat freudomarxisme

Hom designa amb aquest nom la doctrina de W Wundt i la dels seus seguidors, en particular la de Tichener

Mesmer pressuposà, el 1779, que els fluids que corren pels cossos més sòlids antiga doctrina dels humors actuen sobre el sistema nerviós i el fan moure en sentit d’atracció o repulsió magnetisme animal, i utilitzà l’hipnotisme com a mètode per a controlar, i guarir, en cas de malaltia, aquestes forces en el cos humà El mesmerisme contribuí a l’elaboració del concepte d’inconscient per la psicoanàlisi

Professor a Berlín, Leipzig i Göttingen Fou influït per l’empirisme anglès, i considerà la psicologia com la ciència filosòfica fonamental tingué una influència considerable en psicologia i en pedagogia Escriví Erfahrungseelenlehre als Grundlage alles Wissens ‘Doctrina empírica de l’ànima com a fonament de tot saber’, 1820, Lehrbuch der Psychologie als Naturwissenschaft ‘Manual de psicologia com a ciència natural’, 1833 i Erziehungslehre ‘Teoria de l’educació’, 1835

L’estudi de les passions centrà bona part de la doctrina psicològica de l’escolàstica, que en féu resultat i expressió dels apetits sensitius, existents tant en l’home com en els animals, però que en el primer cas corresponen a actes que són o poden ésser morals Descartes considera sis passions fonamentals o primitives admiració, amor, odi, desig, joia i tristesa, mentre que Spinoza només parla de tres desig, joia i tristesa, a les quals redueix totes les altres

Estudià medicina a Leipzig Posteriorment fou professor durant molts anys de la Universitat de Harvard, on fundà un laboratori de psicologia, disciplina en la qual fou un dels primers que utilitzà mètodes psicomètrics Com a filòsof intentà una síntesi entre la psicologia científica i la doctrina de Fichte, que el portà a postular principis a priori previs als fenòmens psicològics Entre les seves obres cal esmentar Die Willenshandlung ‘L’acció voluntària’, 1888, Der Ursprung der Sittlichkeit ‘L’origen de la moral’, 1889, Beiträge zur experimentellen Psychologie ‘Contribucions a la…

L’equilibri psicològic o mental es caracteritza per l’absència d’excentricitats i per una coherència i estabilització fonamentals de la conducta personal En el seu sentit dinàmic, entès com a procés més que no com a pur resultat, l’equilibri és un sistema de compensacions de les pertorbacions externes per mitjà de les activitats de l’individu en la doctrina freudiana, l’equilibri brolla del fet que els somnis, les sublimacions, etc, compensen de les frustacions externes i repressions internes Per a les teories de l’aprenentatge i del condicionament, l’equilibri, com a…