Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
extraversió
Psicologia
Qualitat d’extravertit.
Terme aportat per Jung a l’àmbit de la tipologia psicològica Junt amb la introversió és un dels dos tipus d’actitud definits per Jung L’extraversió es caracteritza per un moviment centrífug de l’energia psíquica aquesta es dirigeix cap a l’exterior perquè és allò que suscita l’interès de l’individu En el tipus extravertit es dóna un moviment positiu de l’interès objectiu vers l’objecte
psicofisiologia
Psicologia
Branca de la psicologia experimental que se serveix dels mètodes de la fisiologia per a estudiar els fenòmens psíquics i descobrir les lleis quantitatives que els regeixen.
La psicofisiologia, primer intent que la psicologia féu per separar-se de la metafísica, tingué origen en el descobriment fet per JMüller de l' energia específica dels nervis i els estudis amb què fou iniciada la psicofísica i es constituí ciència amb la tasca que WWundt desenvolupà en el laboratori de psicologia experimental installat a Leipzig 1879, especialment en el camp de les sensacions i en l’estudi dels temps de reacció Actualment, la psicofisiologia es nodreix de les aportacions de nombrosos laboratoris de psicologia experimental i dels estudis neurològics i…
complex
Psicologia
Contingut de l’inconscient personal.
Terme introduït per Jung com a complex ideoafectiu o complex de tonalitat afectiva Els complexos es defineixen com a grups d’idees o imatges emocionalment intenses Són agrupacions de continguts psíquics que s’han deslligat de la consciència i funcionen de forma autònoma en l’inconscient Són constituïts per un nucli arquetípic, inconscient i autònom, al voltant del qual es van unint idees amb accent en el sentiment i lligades entre si per una determinada tonalitat afectiva Aquestes associacions depenen en part de la disposició personal i en part de les vivències de l’individu El complex té…
Carl-Gustav Jung
Psiquiatria
Psicologia
Psicòleg i psiquiatre suís.
Estudià medicina a Basilea i psiquiatria a Zuric Posteriorment collaborà amb Freud, fins que, per divergències teòriques, se'n separà Després de viatjar molt, ensenyà a Zuric i a Basilea Les seves aportacions principals en el camp de la psicologia profunda són la relació de la libido no pas amb la sexualitat sinó amb el conjunt de l’energia vital de la psique la distinció entre l’inconscient individual i el collectiu, aquest últim integrat per una sèrie de forces imperceptibles, comunes a tots els pobles de tots els temps, que es manifesten, en certes condicions psíquiques, d’una…
aparell psíquic
Psicologia
Esquema estructural que defineix certs caràcters que l’escola de Freud atribueix al psiquisme: la seva capacitat de transmetre i transformar una energia determinada i la seva diferenciació en sistemes.
sensació
Filosofia
Psicologia
Impressió causada en el subjecte mitjançant els sentits.
Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…
libido
Psicologia
Segons Freud, impuls fonamental i força creadora de l’energia vital que brolla de l’eros i origina i dirigeix les manifestacions de l’impuls sexual, bé que no sempre correspon a l’efectiva capacitat sexual del subjecte, per tal com una exaltada libido pot acompanyar una impotència sexual.
La teoria de la libido considera el desenvolupament i les motivacions humanes com a manifestacions de l’evolució de l’impuls sexual Oposada a l’impuls de destrucció destrudo, la libido és condicionada per factors hormonals, psicològics i nerviosos
amor
Psicologia
Literatura
Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta d’altres sentiments.
La visió psicològica del fenomen amorós arrenca de les dades físiques o biològuiques que ha aportat en els darrers temps l’endocrinologia L’estricta consideració d’aquestes dades identificaria, però, l’amor a l’instint sexual, punt de vista que totes les tendències psicològiques intenten de superar a partir de la següent fórmula bàsica en l’espècie humana, l’amor constitueix un fenomen complex en el qual intervenen dues arrels fonamentals, una d’instintiva o biològica, la sexualitat, i una altra de caràcter psíquic o espiritual, l’eròtica o erotisme Segons l’orientació reflexològica d’Ivan…
vellesa
Biologia
Psicologia
Sociologia
Estat de l’ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys.
Hom distingeix en l’organisme dues classes de cèllules les unes són renovables, com les de la pell, i les altres no, com les neurones Sembla que les cèllules no renovables moren quan s’exhaureixen les reserves d’àcid ribonucleic, imprescindible per a l’activitat metabòlica El procés de divisió de les cèllules renovables, que són les que es reprodueixen i donen lloc a d’altres abans de morir, es produeix d’acord amb l’obediència del codi genètic inscrit en els cromosomes Cada cèllula transmet a la seva successora el codi genètic, però en el decurs de les innombrables divisions que s’esdevenen…
psicoanàlisi
Psicologia
Mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, fundat per Sigmund Freud el 1896 i basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric.
Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia, literatura, art,…