Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
vigorèxia
Psicologia
Alimentació
Trastorn del comportament alimentari caracteritzat per la preocupació excessiva per la perfecció corporal.
Aquesta alteració suposa una insatisfacció amb la pròpia imatge corporal, la pràctica exagerada d’exercici físic, la realització de determinades pautes alimentàries i la utilització d’aliments especials i suplements, i el possible consum de substàncies anabolitzants i dopants, fins al punt de generar una certa dependència
Edward Lee Thorndike
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Deixeble de WJames a Harvard, és conegut pels seus estudis de psicologia animal en el laboratori, per la creació de les “caixes de problemes” i dels “laberints” i per diverses teories sobre l’aprenentatge cal esmentar-ne les lleis de l’efecte qualsevol acte que produeix satisfacció s’associa amb aquesta i de l’exercici les connexions entre estímul i resposta es debiliten amb la freqüència i la repetició Obres The Fundamentals of Learning 1932 i An Experimental Study of Rewards 1933
Luis Rojas Marcos
Psicologia
Medicina
Metge psiquiatre.
Es doctorà en medicina i cirurgia per la Universitat de Bilbao 1975 i, més tard, ho féu en ciències mèdiques per la Universitat de l’estat de Nova York 1977 S'especialitzà en psiquiatria a l’hospital Bellevue i a la New York University 1969-72, on és professor en actiu de psiquiatria Durant el seu exercici com a director de la City's Health and Hospitals Corporation 1981-2002, a Nova York, creà el projecte HELP Homeless Emergency Liaison Project, la primera unitat mòbil d’atenció i hospitalització de malalts mentals sense mitjans econòmics o rodamons, que ha servit de model en…
capacitat
Psicologia
Plena potencialitat d’un individu per a l’execució d’una tasca física o intel·lectual o per a l’exercici d’una funció professional.
És condicionada per les aptituds de l’individu i depèn de condicions prèvies com l’aprenentatge, el grau de maduresa psicofisiològica, etc Tot i que autors diversos han elaborat taxonomies de les capacitats humanes apreses, no n'hi ha cap que sigui acceptada universalment La multiplicitat de factors que intervenen en la configuració d’una capacitat fa difícil de fer-ne una comprovació empírica que en permeti una jerarquia i una seqüència amb un mínim de rigor En tot cas, molts autors coincideixen a establir cinc grans tipus de capacitats les intellectuals, les motrius, les relacionades amb l’…
vellesa
Biologia
Psicologia
Sociologia
Estat de l’ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys.
Hom distingeix en l’organisme dues classes de cèllules les unes són renovables, com les de la pell, i les altres no, com les neurones Sembla que les cèllules no renovables moren quan s’exhaureixen les reserves d’àcid ribonucleic, imprescindible per a l’activitat metabòlica El procés de divisió de les cèllules renovables, que són les que es reprodueixen i donen lloc a d’altres abans de morir, es produeix d’acord amb l’obediència del codi genètic inscrit en els cromosomes Cada cèllula transmet a la seva successora el codi genètic, però en el decurs de les innombrables divisions que s’esdevenen…
psicologia de l’esport
Esport general
Psicologia
Àrea d’especialització de la psicologia aplicada a l’esport.
Estudia bàsicament els factors psicològics que influeixen en la participació i el rendiment esportiu i els efectes psicològics derivats de la participació en un programa d’esport o d’exercici físic Pel que fa al primer aspecte, analitza el paper d’aquells factors psicològics que incideixen en la iniciació i en el manteniment de la pràctica esportiva –orientació motivacional, estil de comunicació de l’entrenador, expectatives dels pares, etc – així com en el rendiment de l’esportista –retroalimentació de l’entrenador, autoconfiança, autocontrol emocional, estil atencional Quant al segon…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…