Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ideal del jo
Psicologia
Ideal personal format en la infància, per identificació amb les persones admirades.
transsexual
Psicologia
Persona transgènere que per les seves característiques biològiques és d’un determinat sexe, però té el convenciment de pertànyer al sexe oposat.
Aquest convenciment comporta l’adopció de conductes, indumentària i altres aspectes comunament associats als del sexe amb el qual s’identifica i, també, tractaments hormonals i intervencions quirúrgiques que modifiquen les característiques sexuals primàries i secundàries Cada cop més hom tendeix a reservar el terme transsexual per a les persones que s’han sotmès a aquestes modificacions, mentre que transgènere inclou també les persones la identificació amb el sexe oposat de les quals no s’ha materialitzat en aquest sentit, així com aquelles que, en diversos vessants de la seva…
vivència
Filosofia
Psicologia
Experiència viva, profunda i personal, de caràcter generalment afectiu, que comporta una mena d’identificació íntima entre l’objecte experimentat i el subjecte.
Traducció del mot alemany Erlebniss , la vivència fou estudiada per Dilthey i Husserl L’ús, generalitzat, del terme té unes connotacions intimistes i alhora interpersonals molt peculiars
malaltia mental
Psicologia
Deficiència en el procés d’organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió.
El tractament, desenvolupat per la psiquiatria, és fet a partir de l’estudi de les seves fonts actuals i evidents, llunyanes i profundes i d’acord amb les causes orgàniques, psicològiques, individuals o socials i amb les manifestacions neurosi, psicosi, demència o oligofrènia Cal distingir la malaltia mental del retard mental L’anàlisi del genoma humà, la utilització de tècniques de biologia molecular i cellular i la millora de les tècniques de diagnosi per la imatge han permès identificar gens implicats en la gènesi i l’evolució de diverses malalties mentals, com ara l’esquizofrènia, la…
empatia
Psicologia
Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, el grup o l’individu amb el qual hom es relaciona.
psicoteràpia
Psicologia
Tractament de les malalties mentals, dels desordres psicosomàtics i dels trastorns emocionals i d’adaptació portat a terme preferentment mitjançant mètodes psicològics, sobretot els basats en la relació interpersonal.
Tècniques psicoteràpeutiques d’aquest darrer tipus són, entre altres, el psicodrama, la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la suggestió —hipnòtica o no— i la persuasió entre les tècniques no específicament psíquiques, la més emprada és la de la narcoanàlisi Element fonamental de la pràctica de la medicina de tots els temps, la psicoteràpia que hom pot denominar intuïtiva s’erigí en tècnica explícita a partir del s XIX, amb l’estudi i l’aplicació dels fenòmens hipnòtics, estudi i aplicació que culminaren en l’elaboració de la psicoanàlisi Hom distingeix entre psicoteràpies superficials , o…
personalitat
Psicologia
Organització dinàmica i integradora dels components psicològics (intellectuals, afectius i pulsionals) i biològics (fisiològics i morfològics) de l’individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents (caràcter, temperament i constitució) com en les seves pròpies modalitats de comportament (interessos, necessitats, etc. ).
Entès tradicionalment d’una manera estàtica, el concepte de personalitat és concebut avui dinàmicament la personalitat és vista com a resultat dels factors no sols biològics sexe, edat, sistema endocrí, molt actius a nivell constitucional segons palesen els processos hereditaris, sinó també socioinstitucionals família, classe social, educació, cultura, etc D’altra banda, el terme “personalitat” ha tingut els més diversos significats Allport, per exemple, n'enumerava més de cinquanta el 1937, segons les escoles o tendències psicològiques tanmateix, i dins la varietat de teories que …
depressió
Psicologia
Estat emocional caracteritzat per un afebliment o disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona; l’ansietat (depressió ansiosa), el cansament i el desànim o un cert sentit d’impotència, inferioritat i dependència, en són també trets característics.
Com a estat concret i esporàdic, i ocasionat per situacions difícils o esdeveniments de fort impacte emocional depressió reactiva o per canvis psicosomàtics de la persona depressió menopàusica o climatèrica , també anomenada involucional , la depressió no suposa res d’anormal ni patològic, i la seva durada no és excessivament llarga En aquest sentit cal distingir-la de la depressió com a estat malaltís, de caràcter psicòtic psicosi, que pot revestir formes neuròtiques neurosi Àdhuc en aquests casos la terapèutica de la depressió és relativament brillant des de la introducció dels fàrmacs…