Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
psicooncologia
Psicologia
Àrea de la psicologia que es dedica a abordar els problemes del pacient malalt de càncer, mitjançant la intervenció directa sobre el pacient i els familiars i l’atenció al personal sanitari especialitzat.
Estudia les relacions entre les variables psicològiques i socials, l’inici i la progressió de la malaltia cancerosa S’avaluen, es dissenyen i es posen en pràctica programes d’intervenció dirigits a la prevenció, al tractament i a l’augment de la qualitat de vida dels pacients de càncer i els seus familiars
automatisme
Psicologia
Execució de diferents actes sense la intervenció de la voluntat.
Els actes efectuats d’una manera automàtica poden ésser conseqüència dels reflexos o d’un aprenentatge En alguns estats psicopatològics histèria, epilèpsia el malat pot dur a terme activitats complexes, habitualment voluntàries, com a simples automatismes automatisme mental
tècniques de relaxació
Psicologia
Conjunt de tècniques psicoterapèutiques emprades en psicologia clínica amb l’objectiu de reduir l’ansietat del pacient.
Com que l’ansietat va associada a nombrosos trastorns psicopatològics, la reducció d’aquesta és sovint un dels objectius que es planteja el psicòleg en la seva intervenció psicoterapèutica, per això s’han desenvolupat un gran nombre de tècniques, de les quals les més emprades són la relaxació muscular progressiva i l’entrenament autogen Sovint, aquestes tècniques s’apliquen associades a altres tècniques en un programa d’intervenció psicoterapèutica més global, com ara una part d’un programa de desensibilització sistemàtica
constructivisme
Pedagogia
Psicologia
Corrent psicopedagògic que es caracteritza pel fet d’entendre el procés d’aprenentatge humà com una articulació de construccions mentals elaborades activament per cada individu.
Aquest corrent s’emmarca dins de la família dels enfocaments cognoscitivistes, l’origen dels quals es troba en les teories del psicòleg suís Jean Piaget L’ésser humà no és entès com a receptor de coneixements passiu sinó com a creador d’estructures mentals actives que integren i desenvolupen coneixements El constructivisme beu en les fonts filosòfiques de l’innatisme i de l’empirisme Segons aquest corrent, l’infant construeix mentalment els seus coneixements gràcies a la interacció que es produeix entre les seves capacitats —íntimament relacionades amb la competència cognoscitiva pròpia de l’…
síndrome de fatiga crònica
Psicologia
Medicina
Trastorn caracteritzat per una fatiga persistent i afeblidora que, acompanyada d’altres símptomes, com dolor muscular o mal de coll, aconsegueix reduir de manera significativa l’activitat habitual de la persona afectada per la malaltia.
Malgrat que encara no n'ha estat trobat un tractament totalment efectiu, tècniques psicoterapèutiques basades en una intervenció cognitiva i conductual hi han mostrat una eficàcia moderada
síndrome d’Ulisses
Psicologia
Síndrome caracteritzada per una combinació específica de símptomes psicopatològics que presenten els immigrants en situació extrema, també anomenada síndrome de l’emigrant amb estrès crònic i múltiple.
El nom síndrome d’Ulisses ha estat proposat per Joseba Achotegui, psiquiatre i professor de la Universitat de Barcelona Es caracteritza per situacions estressants o dols i per símptomes psiquiàtrics Els factors d’estrès més importants són el dol per la família, relacionada amb la soledat i la separació forçada d’éssers estimats el dol per l’estatus, relacionat amb el sentiment de fracàs i desesperació quan l’immigrant no té unes condicions mínimes per sobreviure, i el dol pels perills físics als quals s’exposa durant el viatge o que viu pel sol fet d’ésser estranger la violència de les màfies…
Centre de Salut Mental d’Adults
Psiquiatria
Psicologia
Dispositiu assistencial.
Presta consulta ambulatòria psiquiàtrica i de salut mental a la població major de divuit anys Els equips són multidisciplinaris, i estan formats per professionals de la psiquiatria, la psicologia, el treball social i la infermeria, entre d’altres Fan tasques de prevenció, diagnòstic, orientació i intervenció terapèutica Pertany a la xarxa de recursos de salut mental del Servei Català de la Salut, del departament de sanitat i seguretat social de la Generalitat de Catalunya
coneixement previ
Pedagogia
Psicologia
Coneixement de què disposa un alumne a l’hora d’iniciar l’aprenentatge d’un altre coneixement relacionat amb aquell que ja té.
Des d’una visió cognoscitivista de l’aprenentatge, la detecció i el control per part de l’educador dels coneixements previs dels seus alumnes és un factor essencial que garanteix l’adequació de la intervenció pedagògica i el consegüent assoliment de nous aprenentatges significatius Els coneixements previs són, doncs, el punt de partida dels aprenentatges Allò que l’alumne ja sap sobre un nou contingut d’aprenentatge és, de vegades, erroni o parcial el procés d’ensenyament-aprenentatge ha d’afavorir la reelaboració estructurada, ampliada o aprofundida dels coneixements previs
psicoteràpia
Psicologia
Tractament de les malalties mentals, dels desordres psicosomàtics i dels trastorns emocionals i d’adaptació portat a terme preferentment mitjançant mètodes psicològics, sobretot els basats en la relació interpersonal.
Tècniques psicoteràpeutiques d’aquest darrer tipus són, entre altres, el psicodrama, la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la suggestió —hipnòtica o no— i la persuasió entre les tècniques no específicament psíquiques, la més emprada és la de la narcoanàlisi Element fonamental de la pràctica de la medicina de tots els temps, la psicoteràpia que hom pot denominar intuïtiva s’erigí en tècnica explícita a partir del s XIX, amb l’estudi i l’aplicació dels fenòmens hipnòtics, estudi i aplicació que culminaren en l’elaboració de la psicoanàlisi Hom distingeix entre…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…