Resultats de la cerca

La investigació de la conducta dels organismes a partir d’una perspectiva evolucionista es basa en els principis de la vida artificial Els processos d’adaptació d’un organisme al seu entorn —processos de conducta, cognició o motivació— s’investiguen elaborant organismes artificials Aquests, que poden ésser robots o simulats en programari, sovint disposen només d’un nombre reduït de propietats simples, però que els capaciten per a la interacció amb un entorn real on han de resoldre diversos problemes de supervivència, com menjar, beure, fugir de depredadors, etc

L’habituació permet que, en integrar la informació de l’entorn, l’organisme pugui ignorar la informació dels estímuls que són irrellevants en una situació

Cal diferenciar-lo dels canvis que produeix l’entorn a curt termini —atenció, estratègies, etc— i dels canvis a llarg termini que no són produïts per l’entorn —maduració— Té un important valor d’adaptació, perquè permet que l’organisme capti la informació del seu entorn que és més útil per a les seves necessitats

Les dues primeres fases de l’estrès —d’alarma reacció neurovegetativa, incitació de l’hipotàlem i la prehipòfisi, excitació suprarenal i de resistència catabolisme proteínic, addició d’aigua i sal a les hormones— són correntment seguides per una altra fase, d’esgotament, per tal com la resistència a l’agressió comporta una disminució de defenses davant altres agents patògens Hans Seyle és considerat el primer investigador que definí i estudià el fenomen al principi de la dècada de 1930 L’estrès comporta un conjunt de diverses reaccions d’ordre fisiològic, psicològic o conductual, com ara l’…

De caràcter fenomenològic i dialèctic, el concepte fou proposat pel neuropsicòleg Kurt Goldstein 1878-1965 Contempla el fet vital com un estat de tensió entre dos pols la potència de l’organisme i les possibilitats i, a la vegada, les limitacions que l’entorn proposa a l’individu, per tal que pugui créixer físicament i psicològica A l’extrem del primer pol hi ha la teoria de l’autorealització d’AMaslow 1908-70, que manté la tesi de l’organisme com a motor del canvi, i en l’altre extrem hi ha el model logoterapèutic de VFrankl 1905-1997, que manté la tesi que els…

La seva interrupció ocasiona la síndrome d'abstinència Hom distingeix dos tipus de dependència, la psíquica, en la qual el subjecte sent un desig irresistible d’administrar-se la droga, i la física en la qual l’organisme necessita la substància per a mantenir el seu funcionalisme normal

Aquesta relació s’estableix per l’ús repetit que el subjecte fa de la droga La drogoaddicció es pot donar tant amb substàncies que gaudeixen de mercat legal alcohol, tabac, certs preparats farmacèutics, substàncies volàtils, etc com amb d’altres el comerç i la circulació de les quals són illegals haixix, heroïna, cocaïna, etc La drogoaddicció, referida sobretot a drogues illegals d’administració endovenosa, com l’heroïna, començà d’ésser un seriós problema al món occidental a la fi dels anys cinquanta i començament dels seixanta, principalment als EUA Als Països Catalans aquesta habitud no es…

Fou conegut especialment per la seva classificació dels tipus orgànics humans, basada en la diferent importància de les capes germinatives ectodèrmica, mesodèrmica i endodèrmica en el desenvolupament de l’organisme i de la personalitat Distingeix tipus ectomorfs , mesomorfs i endomorfs , amb la preeminència en cada cas de les funcions corresponents És autor de The Varieties of Temperament 1940, entre moltes altres obres d’antropologia i psicologia

Quan s’efectua la presentació d’un estímul visual per un temps molt breu per exemple 50 millisegons la imatge d’aquest persisteix malgrat que l’estímul ja no sigui present Aquesta imatge conté gairebé tots els detalls i les característiques de l’estímul original, però perd precisió ràpidament S'ha indicat la possibilitat que tingui la funció de mantenir disponible la informació mentre aquesta és processada per l’organisme per exemple mentre efectua la segregació figura-fons

Aquest enfocament es refereix a la família, en el seu conjunt, com a unitat de tractament, i posa l’accent en factors tals com les relacions i els patrons de comunicació en lloc dels trets o símptomes en els membres individuals Sobretot es basa en la teoria familiar sistèmica que entén que la família és un organisme viu que és més que la suma dels seus membres individuals S’avaluen els individus segons la seva posició o funció dins del sistema