Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
filosofia del sentit comú
Filosofia
Psicologia
Nom amb què és coneguda la doctrina central de l’escola escocesa, per tal com aquesta destaca el paper decisiu del sentit comú (common sense), facultat reguladora que permet a l’home de fonamentar tot judici sense caure ni en l’escepticisme ni en el dogmatisme.
Bé que hom no pot identificar-los simplement, sentit comú i seny mantenen una innegable relació, probablement no estranya al fet que l’escola escocesa assolí un gran influx als Països Catalans És clara, així mateix, la relació existent entre el sentit comú d’aquesta escola i el també anomenat sentit comú sensus communis naturae de la tradició escolàstica, bé que aquest no fóra entès com a facultat de l’home, sinó com una mena de força cognoscitiva de la pròpia natura humana en general i en virtut de la qual hi ha un acord o coincidència universal per part dels homes pel que fa a uns…
psicologia humanista
Psicologia
Escola de la psicologia que des dels anys quaranta integrà el pensament dels clàssics nord-americans (W.James) amb l’avantguarda científica europea i la filosofia existencialista, i la dècada del 1960 es presentà com a tercera força alternativa a la psicoanàlisi i a la psicologia conductista.
Es basa en una epistemologia fenomenològica basada en els principis següents integració dels components humans —especialment de la corporalitat i la dimensió relacional—, comprensió conscient dels actes, llibertat per escollir, decidir i crear, capacitat d’estimar i autorealització o sentit orientat de la vida Alguns autors destacats en foren Rogers, Maslow, ChBühler, G Allport i Bugental De l’escola n'han sortit algunes teories, com ara la psicologia centrada en la persona CRogers, la psicoteràpia Gestalt FPerls, l’anàlisi transaccional EBerne o la psicologia transpersonal
conducta adaptativa
Biologia
Psicologia
Adaptació d’un organisme al seu entorn.
La investigació de la conducta dels organismes a partir d’una perspectiva evolucionista es basa en els principis de la vida artificial Els processos d’adaptació d’un organisme al seu entorn —processos de conducta, cognició o motivació— s’investiguen elaborant organismes artificials Aquests, que poden ésser robots o simulats en programari, sovint disposen només d’un nombre reduït de propietats simples, però que els capaciten per a la interacció amb un entorn real on han de resoldre diversos problemes de supervivència, com menjar, beure, fugir de depredadors, etc
Hugo Münsterberg
Filosofia
Psicologia
Psicòleg i filòsof alemany.
Estudià medicina a Leipzig Posteriorment fou professor durant molts anys de la Universitat de Harvard, on fundà un laboratori de psicologia, disciplina en la qual fou un dels primers que utilitzà mètodes psicomètrics Com a filòsof intentà una síntesi entre la psicologia científica i la doctrina de Fichte, que el portà a postular principis a priori previs als fenòmens psicològics Entre les seves obres cal esmentar Die Willenshandlung ‘L’acció voluntària’, 1888, Der Ursprung der Sittlichkeit ‘L’origen de la moral’, 1889, Beiträge zur experimentellen Psychologie ‘Contribucions a la…
psicologia comunitària
Psicologia
Camp d’estudi de la relació entre sistemes socials entesos com a comunitats i el comportament humà i la seva aplicació en la prevenció dels problemes psicosocials i el desenvolupament humà integral.
Es treballa des de la comprensió dels seus determinants socioambientals i a través de la modificació d’aquests sistemes socials, de les relacions psicosocials establertes i del desenvolupament de la comunitat Els principis fonamentals de la psicologia comunitària són autogestió dels subjectes o comunitats que constitueixen la seva àrea d’estudi, la qual cosa significa que tota transformació es realitzarà amb i sobre tots els individus involucrats en la relació el centre de poder o empoderament recaurà sobre la comunitat unió entre teoria i pràctica per aconseguir una explicació…
Édouard Claparède
Psicologia
Psicòleg suís.
Professor de psicologia i de pedagogia a la Universitat de Ginebra, on fundà l’Institut JJ Rousseau, avui Institut des Sciences de l’Éducation Amb Th Flourouy, fundà també els “Archives de Psychologie”, primera revista francesa de psicologia El tema fonamental de la seva recerca fou de posar aquesta ciència al servei de la pedagogia Veu tots els fenòmens psíquics en funció de la totalitat de la situació present i no com a simple reacció mecànica a determinats estímuls Aquests principis originaren una teoria funcional de l’educació que es traduí, en el terreny pràctic, en l'…
connectivisme
Psicologia
Teoria de l’aprenentatge que explica l’efecte de les tecnologies de la informació i la comunicació en el coneixement i l’aprenentatge.
Desenvolupat l’any 2004 per George Siemens i Stephen Downes, integra els principis de la teoria del caos, les xarxes neuronals, la complexitat i l’autoorganització Considera que l’aprenentatge és un procés que té lloc en diversos ambients que no han d’estar necessàriament sota el control de l’individu, i per això el coneixement s’obté per la connexió especialitzada en conjunts d’informació Aquesta teoria accepta la transformació accelerada del coneixement, perquè la tecnologia permet obtenir noves dades que deixen obsoletes les anteriors, i destaca l’habilitat per destriar la…
psicoanàlisi
Psicologia
Mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, fundat per Sigmund Freud el 1896 i basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric.
Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia, literatura, art,…
amor
Psicologia
Literatura
Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta d’altres sentiments.
La visió psicològica del fenomen amorós arrenca de les dades físiques o biològuiques que ha aportat en els darrers temps l’endocrinologia L’estricta consideració d’aquestes dades identificaria, però, l’amor a l’instint sexual, punt de vista que totes les tendències psicològiques intenten de superar a partir de la següent fórmula bàsica en l’espècie humana, l’amor constitueix un fenomen complex en el qual intervenen dues arrels fonamentals, una d’instintiva o biològica, la sexualitat, i una altra de caràcter psíquic o espiritual, l’eròtica o erotisme Segons l’…