Resultats de la cerca

En la psicologia de Jung, dóna com a fruit la moral, la religió i sovint la consciència d’haver de complir una missió “històrica” tendència catagògica

Fou professor a les universitats de Wisconsin i Brandeis, teòric avantatjat i cofundador de l’escola de la psicologia humanista Innovà en conceptes com la salut, el desenvolupament, la motivació o la creativitat L’any 1943 publicà l’article “A Theory of Human Motivation” a la revista Psychological Review , en què presentà i desenvolupà la seva teoria sobre la jerarquia de les necessitats humanes piràmide de Maslow Les seves obres Motivation and Personality , 1954 Eupsychian Management , 1965 Toward a Psychology of Being , 1968 recullen teories encara vigents que tracten aspectes diversos,…

En la meditació, les facultats psíquiques afectives hi participen tant com les intellectuals, i àdhuc hom hi afegeix la participació activa de tot el cos postura, silenci, etc L’accentuació de la pròpia experiència o d’un contingut determinat, diferent d’aquesta experiència, com a objecte primordial de la meditació pot justificar la diferència entre un tipus de meditació oriental i un altre d’occidental En ambdós casos, tanmateix, les formes concretes de meditació han variat segons les diverses èpoques històriques o culturals Objecte important de l’estudi de la psicologia de la religió…

Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia 1949 i en filosofia 1956, i a Frankfurt, en teologia 1962 S’especialitzà en oftalmologia 1950 i en psiquiatria 1964 Es doctorà 1958 a la Universitat de Barcelona Fou professor de l’Escola Professional de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona 1964-82 Director del departament de psiquiatria i salut mental de l’Hospital Sant Pere Claver 1965-87 i cofundador de la Fundació Vidal i Barraquer 1964, de la qual fou patró Publicà articles i llibres científics, com Mente humana y experiencia religiosa 1991, Religió…

La psicoanàlisi, partint de les zones erotògenes, descriu cinc estadis afectius fonamentals l' estadi oral primer any de vida, en el qual el plaer, localitzat entorn de la boca, s’obté essencialment per l’acte de mamar l' estadi anal segon i tercer anys, en què l’interès es trasllada a les funcions d’expulsió d’excrements l' estadi fàllic quart i cinquè anys, caracteritzat per la prevalença dels òrgans genitals penis i clítoris, per la tendència a la masturbació i pels desigs incestuosos, i en el qual es produeixen l’angoixa de castració i el complex d’Èdip, en els nois, i l’enveja del penis…

Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia, literatura, art,…

Comporta una disposició i un conjunt de recursos de la imaginació per a mobilitzar la sensualitat sota la pressió d’aquell desig L’erotisme comprèn tot el que fa referència a l’amor i que hi porta, i és, alhora, la seva expressió i realització És també un canal vital de comunicació, car es val de tota classe de gests que expressin el plaer o que hi portin, i que donen a la sexualitat una dimensió subjectiva i personal que comporta un alliberament sexual És, doncs, un fenomen pròpiament humà, que no es presenta entre els animals, regits només per instints L’erotisme pot ésser vehicle per a una…