Resultats de la cerca

Perseguia bàsicament la remembrança i la reviviscència de les situacions traumàtiques reprimides o foragitades de la consciència, però actives en el desencadenament i la perpetuació dels símptomes Hom encoratjava el malalt hipnotitzat a evocar les situacions prèvies a l’aparició dels seus trastorns El mètode comportava, doncs, d’abandonar la hipnosi amb fins suggestius i utilitzar-la, per contra, amb objectius catàrtics Més endavant Freud continuà treballant amb el mètode independentment de Breuer i considerà la hipnosi com a innecessària i àdhuc inconvenient, i el mètode esdevingué, així,…

El nom síndrome d’Ulisses ha estat proposat per Joseba Achotegui, psiquiatre i professor de la Universitat de Barcelona Es caracteritza per situacions estressants o dols i per símptomes psiquiàtrics Els factors d’estrès més importants són el dol per la família, relacionada amb la soledat i la separació forçada d’éssers estimats el dol per l’estatus, relacionat amb el sentiment de fracàs i desesperació quan l’immigrant no té unes condicions mínimes per sobreviure, i el dol pels perills físics als quals s’exposa durant el viatge o que viu pel sol fet d’ésser estranger la violència…

Presenta tres dimensions l’esgotament emocional expressat com la sensació de no disposar de més força per fer front a les adversitats de la feina la deshumanització o despersonalització envers els usuaris manifestada per actituds de menyspreu, indiferència, absència d’empatia i cinisme i la percepció d’eficàcia reduïda, de no ser prou adequat per a la feina, amb sentiments d’incompetència i baixa autoestima Aquests tres aspectes s’acompanyen de diversos símptomes psicosomàtics que motiven la baixa laboral Els principals àmbits professionals on apareix són els relacionats amb la…

Als símptomes principals se solen associar també problemes d’aprenentatge, alteracions en el comportament, depressió i ansietat Sol manifestar-se abans dels 7 anys i afecta entre un 2% i un 5% d’infants en edat escolar, principalment del sexe masculí Els símptomes es mantenen en l’edat adulta en un 75% dels casos Les causes i les condicions associades a la seva aparició, com també la situació en l’espectre de la normalitat, són objecte de debat Diagnosticat d'una manera sistemàtica des del 1902, no fou fins el 1987 que adoptà la denominació actual La causa més probable del trastorn s’…

Quan és de caràcter patològic, pot anar acompanyada d’altres símptomes de component mental La psicoanàlisi sol explicar la misogínia com un reflex d’una situació homosexual originada a la infància i relacionada amb els pares complex d’Èdip o d’Electra

Entre les diferents menes d’obsessions, a més de les intellectuals , hi ha les impulsives l’obsés és portat a fer un acte, com ara rentar-se les mans repetidament i les inhibidores enfront de certs objectes o actes Acompanyada de plena consciència, l’obsessió és pròpia de diverses neurosis i constitueix un dels símptomes típics de la psicoastènia

La recerca en psicopatologia assenyala la importància dels factors culturals, els quals afectarien les eines d’avaluació, els models conceptuals, la interacció entre terapeutes i pacients i la definició i interpretació dels símptomes No obstant això, la cultura actua conjuntament amb altres factors, com la classe social, la pobresa o la marginalitat, cosa que fa necessària una aproximació multidisciplinària

Aquest enfocament es refereix a la família, en el seu conjunt, com a unitat de tractament, i posa l’accent en factors tals com les relacions i els patrons de comunicació en lloc dels trets o símptomes en els membres individuals Sobretot es basa en la teoria familiar sistèmica que entén que la família és un organisme viu que és més que la suma dels seus membres individuals S’avaluen els individus segons la seva posició o funció dins del sistema

La consideració dels fenòmens psicològics com a totalitat sorgí en reacció a l’atomisme vigent en la psicologia del s XIX que portava a les dicotomies individu-societat, psiquesoma, conducta-consciència, etc i fou establerta a partir de l’anomenada psicologia de la forma Gestaltpsychologie Hom parla, en aquest sentit, de l’estructura de la personalitat, de la situació, del camp psicològic, etc En psicopatologia, així mateix, hom tendeix a veure el quadre clínic —més enllà de la seva comprensió com a addició de símptomes aïllats— com un conjunt o sistema d’organització de…