Resultats de la cerca

La consideració dels fenòmens psicològics com a totalitat sorgí en reacció a l’atomisme vigent en la psicologia del s XIX que portava a les dicotomies individu-societat, psiquesoma, conducta-consciència, etc i fou establerta a partir de l’anomenada psicologia de la forma Gestaltpsychologie Hom parla, en aquest sentit, de l’estructura de la personalitat, de la situació, del camp psicològic, etc En psicopatologia, així mateix, hom tendeix a veure el quadre clínic —més enllà de la seva comprensió com a addició de símptomes aïllats— com un conjunt o sistema d’organització de…

La reacció més simple és el reflex instintiu i la més elaborada el reflex condicionat, provocat per un estímul condicionat Aquest estímul, inoperant o neutre al principi, es presenta diverses vegades gairebé simultàniament a un altre estímul, i és capaç de provocar la mateixa reacció que aquest però sense que hi sigui, és a dir, quan es presenta sol

Intenta d’explicar el comportament a partir del funcionament del sistema nerviós, tot considerant que la conducta pot ésser reduïda a diversos actes reflexos i a diferents mecanismes cerebrals com és ara els d’inhibició, d’excitació i d’inducció, sia positiva o negativa Quant als reflexos que constitueixen el comportament, hom pot distingir-hi dos nivells, anomenats per Pavlov primer i segon sistema de senyals el primer, comú a tot animal, comprèn els reflexos hereditaris, motors o secretors, així com d’altres dits reflexos condicionats , o reflexos psíquics, associats als…

Té com a funció principal l’establiment d’un sistema de valors i la integració d’aquest en el jo ideal Com a conseqüència, exclou les actituds i les formes de conducta que no corresponen a aquest sistema, mitjançant la producció d’ansietat o càstig

El psicoterapeuta alemany Bert Hellinger desenvolupà un mètode terapèutic a partir de les constellacions familiars El seu enfocament considera l’individu una part d’un tot major sistema familiar a més d’una entitat separada La seva conducta individual, els seus sentiments i actituds han de ser considerats en el context d’aquest grup més ampli Com en qualsevol altre sistema, hi ha lleis no explícites que operen en el grup de pertinença i guien el comportament de l’individu La família i les seves relacions vitals permeten descobrir el fons de moltes dolències, siguin…

Des que Hipòcrates presentà la seva teoria dels quatre humors, més d’una seixantena de propostes han pretès de classificar els homes en tipus físics o psicològics Totes aquestes tipologies es poden reunir en tres grans grups les que relacionen la constitució física i el caràcter biotipologia, les psicoanalítiques, entre les quals destaquen la d’AAdler, la de CGJung i la de Heymans-Wiersma-Le Senne, i les fonamentades en l’anàlisi factorial, on cal destacar la de RCattell i la de HJEysenck

Estat afectiu contrari al desplaer, comporta un impuls dirigit al manteniment de la situació que el provoca Motivat originàriament per un estímul físic, el plaer pot ésser també provocat, mitjançant el condicionament, per una representació o un concepte, en el qual cas hom parla sovint de plaer espiritual o de plaer estètic Les bases fisiològiques del plaer són només parcialment conegudes entre elles se'n destaquen dues el sistema nerviós autònom, relacionat amb activitats plaents fam, set, sexe, etc, i els centres cerebrals del plaer, situats en el sistema límbic

El concepte té els seus antecedents en els treballs que Wilhelm Wundt dugué a terme al final del s XIX per intentar actualitzar el clàssic sistema de quatre temperaments colèric, melancòlic, flegmàtic i sanguini procedent d’Hipòcrates i Galè El sistema de Wundt, basat en quatre tipus de personalitat, es transformà en dues dimensions de personalitat, una de les quals es correspon a l’actual extraversió-introversió Actualment es considera que els individus varien en el continu que formen dues dimensions bipolars, estabilitat-emocionalitat i extraversió-introversió…

La psicofisiologia experimental ha mostrat que fenòmens semblants s’esdevenen en alguns animals que en situacions extremes de desesperació provoquen una sobreactivitat del sistema parasimpàtic i moren per xoc adrenalínic