Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
temperament
Psicologia
En la psicologia contemporània, forma innata característica d’experimentar d’una manera total les relacions amb el medi social o de respondre-hi.
A diferència del caràcter —que representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable—, el temperament correspon als nivells més profunds de la persona i roman sempre pràcticament invariable
psicoteràpia
Psicologia
Tractament de les malalties mentals, dels desordres psicosomàtics i dels trastorns emocionals i d’adaptació portat a terme preferentment mitjançant mètodes psicològics, sobretot els basats en la relació interpersonal.
Tècniques psicoteràpeutiques d’aquest darrer tipus són, entre altres, el psicodrama, la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la suggestió —hipnòtica o no— i la persuasió entre les tècniques no específicament psíquiques, la més emprada és la de la narcoanàlisi Element fonamental de la pràctica de la medicina de tots els temps, la psicoteràpia que hom pot denominar intuïtiva s’erigí en tècnica explícita a partir del s XIX, amb l’estudi i l’aplicació dels fenòmens hipnòtics, estudi i aplicació que culminaren en l’elaboració de la psicoanàlisi Hom distingeix entre psicoteràpies superficials , o…
caràcter
Psicologia
Conjunt de trets individuals adquirits sota la influència de les pressions ambientals i educacionals, i expressats en formes peculiars de conducta.
El caràcter representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable, en oposició al temperament , concepte que inclou els factors profunds, instintius i congènits de l’individu, i a diferència de la personalitat , concepte que aplega aspectes biològics i constitucionals generalment exclosos del caràcter Klages distingeix en el caràcter la matèria , és a dir, la dotació d’aptituds, la natura , o sigui els mòbils i interessos, i l' estructura , que són les modalitats dinàmiques d’expressió Aquestes diferents dimensions del caràcter són recollides per les…
consciència
Filosofia
Psicologia
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica.
Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…