Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
terapèutica del comportament
Psicologia
Medicina
Denominació conjunta d’un seguit de mètodes terapèutics d’inspiració conductista encaminats a modificar trastorns del comportament.
Arrelats en la teoria de l’aprenentatge, consideren els trastorns del comportament —i, doncs, llur remei— com el resultat d’un aprenentatge Les tècniques més emprades són la dessensibilització sistemàtica, la terapèutica per aversió i el condicionament operant
depressió
Psicologia
Estat emocional caracteritzat per un afebliment o disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona; l’ansietat (depressió ansiosa), el cansament i el desànim o un cert sentit d’impotència, inferioritat i dependència, en són també trets característics.
Com a estat concret i esporàdic, i ocasionat per situacions difícils o esdeveniments de fort impacte emocional depressió reactiva o per canvis psicosomàtics de la persona depressió menopàusica o climatèrica , també anomenada involucional , la depressió no suposa res d’anormal ni patològic, i la seva durada no és excessivament llarga En aquest sentit cal distingir-la de la depressió com a estat malaltís, de caràcter psicòtic psicosi, que pot revestir formes neuròtiques neurosi Àdhuc en aquests casos la terapèutica de la depressió és relativament brillant des de la introducció…
constitució neuropàtica
Psicologia
Constitució de l’individu en la qual sembla que siguin més possibles les malalties nervioses.
Són persones irritables, d’emotivitat làbil, amb tendència a presentar trastorns neurovegetatius
test de Szondi
Psicologia
Test projectiu, creat el 1947 pel psiquiatre hongarès Lipot Szondi (1893) i emprat en psicodiagnosi, consistent a escollir, de cadascuna de les sis sèries de fotografies de malalts mentals de què consta, dues fotografies que agraden i unes altres dues que desagraden.
Segons l’autor, el test permet de descobrir les arrels dels trastorns mentals en estat de latència
psicologia positiva
Psicologia
Corrent de la psicologia que des del final del segle XX se centra en el desenvolupament saludable de les persones estudiant-ne aspectes com la fortalesa, les virtuts o les capacitats.
Fonamentalment s’interessa per promoure les emocions positives la seguretat, l’esperança i la confiança, davant la preocupació tradicional pels trastorns i les dificultats
carència afectiva
Psicologia
Absència o insuficiència d’afecte envers el nen petit —especialment abans del quart any de vida— de part de la mare o d’un substitut maternal.
La carència afectiva prolongada es manifesta en l’infant de primer en una disminució de l’interès i, posteriorment, en apatia, anorèxia, retard psicomotor i diversos trastorns de caràcter
inadaptació
Psicologia
Situació en què l’individu no s’adapta al propi ambient (físic, professional o social), bé per manca d’harmonia entre els diferents elements de la seva personalitat o per incapacitat per a modificar la realitat segons les pròpies necessitats.
Sol anar acompanyada de trastorns afectius i de conflictes ambientals, que poden produir problemes de conducta Segons l’àmbit en què es manifesta, hom parla d’inadaptació familiar, escolar, professional o social
avarícia
Psicologia
Desig excessiu i desordenat d’adquirir riqueses per guardar-les.
Patològicament es troben casos d’avarícia en demències i deliris presenils, on tenen un valor simptomàtic comparable als trastorns de la memòria Es pot presentar en depressions on hi hagi un gran egocentrisme afectiu
angoixa
Psicologia
Malestar profund alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d’un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.
Pot manifestar-se en forma de crisi o com un estat permanent, amb oscillacions d’intensitat Comporta trastorns del son malsons, dificultats a agafar-lo, irritabilitat, astènia, disminució del desig sexual i trastorns neurovegetatius molt diversos dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, dolors precordials, crisis vasoconstrictores o congestives, constricció faríngia, nàusees, vòmits, epigastràlgies, diarrea o restrenyiment, suors, tremolors, sequedat de boca, parestèsies, cefalees, etc La situació és viscuda com un malson obsessionant, la qual cosa dóna lloc a…
Otto Rank
Psicologia
Psicoanalista austríac.
Procedent del cercle freudià, el 1919 fundà a Viena una editorial psicoanalítica internacional, que dirigí fins el 1924 Aquest any publicà la seva obra central, Das Trauma der Geburt ‘El trauma del naixement’, en què establí que el terror experimentat durant el naixement afecta el curs del desenvolupament psíquic i pot àdhuc ésser causa de neurosis i trastorns ulteriors Després de rompre amb Freud, el 1936 emigrà als EUA