Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
personalitat social
Psicologia
Sociologia
Conjunt de trets de la personalitat que la societat aporta a l’individu i de formes en què aquest hi actua en relació amb altres persones i amb elles.
La personalitat social —en incessant desenvolupament mitjançant el procés de socialització— resta intrínsecament vinculada a tot el fenomen de la cultura
balboteig
Psicologia
Forma imperfecta i vacil·lant de parlar pròpia dels infants.
El balboteig és previ al llenguatge normal i consisteix a emetre sons onomatopeics espontanis que són més o menys relacionats amb objectes o amb situacions percebudes o que constitueixen un simple joc sonor L’etapa de balboteig, que va aproximadament dels sis mesos a l’any o a l’any i mig, va vinculada amb el desenvolupament sensoriomotor i comença quan l’infant és capaç de controlar els mecanismes de respiració i d’alimentació
agressivitat
Psicologia
Expressió d’una tendència instintiva i innata de l’individu que el porta a atacar persones o coses en el pla motor, verbal o imaginari.
És palesa en qualsevol estrat del psiquisme, des de la fantasia inconscient fins a la conducta externa Cal diferenciar-la de la destructivitat l’agressivitat pot trobar-se vinculada a finalitats destructives, però pot estar també al servei de l’autoafirmació o de l’acompliment reeixit d’altres tendències sexuals, d’autoconservació, normatives, etc L’agressivitat primària és la que va estretament lligada a la pulsió l’agressivitat secundària és la desvetllada per la frustració L’agressivitat té aspectes molt particulars a cada esatadi del desenvolupament i expressions molt…
teoria del camp
Psicologia
Teoria psicològica vinculada a la psicologia de la forma o Gestalt que fa referència a l’estructuració de la percepció.
El camp perceptiu és comparat a un camp magnètic de forces que espontàniament adopta una certa estructura pel fet de la interacció dels elements magnètics La primera de les lleis formulades a partir d’aquesta teoria diu que un conjunt és més que la suma de les parts que el formen
percepció
Filosofia
Psicologia
Acció i efecte de percebre.
Com a moment del procés cognoscitiu intermedi entre la pura sensació i l’aprehensió pròpiament intellectual coneixement 2 2, la percepció ha estat diversament interpretada, segons les diferents doctrines gnoseològiques, com a afí i intrínsecament propera bé a la sensació bé a la intellecció Així, Locke estableix la percepció com a acte propi del mateix intellecte, mentre que Leibniz distingeix ja entre ella i l’apercepció, o consciència la filosofia més recent, d’altra banda, insisteix en el caràcter intermedi de la percepció, més o menys vinculada a la sensació o a la intellecció,…
desequilibri psíquic
Psicologia
Insuficiència de la capacitat d’adaptació social, no vinculada a trastorns delirants o demencials, que provoca en el malalt comportaments sorprenents i, sovint, incoherents.
càrrega afectiva
Psicologia
Quantitat d’afecte vinculada a un pensament, una percepció o un record, que en actualitzar-se pot desencadenar reaccions emocionals d’índole i d’intensitat diverses.
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…
psicologia de l’esport
Esport general
Psicologia
Àrea d’especialització de la psicologia aplicada a l’esport.
Estudia bàsicament els factors psicològics que influeixen en la participació i el rendiment esportiu i els efectes psicològics derivats de la participació en un programa d’esport o d’exercici físic Pel que fa al primer aspecte, analitza el paper d’aquells factors psicològics que incideixen en la iniciació i en el manteniment de la pràctica esportiva –orientació motivacional, estil de comunicació de l’entrenador, expectatives dels pares, etc – així com en el rendiment de l’esportista –retroalimentació de l’entrenador…