Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Dolors Lamarca i Morell

Dolors Lamarca i Morell
© Biblioteca de Catalunya
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària i filòloga.
Llicenciada en filologia clàssica 1966 i diplomada en biblioteconomia i documentació 1974 Restablerta la Generalitat de Catalunya, fou cap del Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic entre el 1980 i el 1983 Durant aquest període, i amb la collaboració de Pilar Llopart, contribuí decisivament a posar les bases de l’actual sistema bibliotecari de Catalunya, a partir de la creació de l’Institut Català de Bibliografia, la promulgació de la Llei de biblioteques, l’adaptació i la traducció al català de la normativa de catalogació internacional i l’inici del mapa…
classificació decimal
Arxivística i biblioteconomia
Sistema d’ordenació, la més coneguda i divulgada de totes les bases de classificació bibliogràfica.
En fou l’inventor el bibliotecari nord-americà Melvil Dewey, que en publicà la primera edició l’any 1876 Divideix en deu grups el conjunt dels coneixements humans i els dóna com a símbol les xifres del 0 al 9 0 Obres Generals 1 Filosofia 2 Religió 3 Ciències Socials 4 Filologia 5 Ciències Pures 6 Ciències aplicades 7 Belles Arts 8 Literatura 9 Geografia, Història, Biografia Cada grup es divideix en deu altres grups que, alhora, se subdivideixen i precisen cada vegada més la matèria Aquesta classificació esdevingué ràpidament popular El 1905, l’Institut International de Bibliographie, de…
Aurora Díaz-Plaja i Contestí
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Bibliotecària i escriptora.
Dedicada al camp de la biblioteconomia, durant la Guerra Civil organitzà el Bibliobús, que arribava a les primeres línies del front A la postguerra organitzà les biblioteques de Catalunya, dirigí la Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella 1963-73 i publicà diverses guies de lectura i treballs especialitzats, com, per exemple, Com es forma i com funciona una biblioteca 1960 i La biblioteca a l’escola 1970, amb el qual guanyà el premi Antoni Balmanya 1969 Sempre a favor de la difusió de la lectura a l’escola, també es dedicà a la literatura infantil, i destacà en el camp de l’adaptació de…
,
Rodolf Sirera i Turó
Teatre
Cinematografia
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Autor teatral, guionista i gestor cultural.
Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de València, el 1970 fundà, amb altres companys, el Centre d’Estudis Teatrals de València, del qual se separà el 1972 per fundar amb el seu germà Josep Lluís Sirera El Rogle, grup actiu fins el 1977 d’actitud molt radical i que només actuà en català Les seves obres d’aquest període posaren en qüestió la Renaixença valenciana Homenatge a Florentí Montfort , 1971, amb Josep Lluís Sirera i assenyalaren la repressió de l’última postguerra Plany en la mort d’Enric Ribera 1975, premi Ciutat de Granollers 1972 i Serra d’Or de teatre 1975,…
,
CATMARC
Arxivística i biblioteconomia
Adaptació autoritzada de l’UKMARC, format bibliogràfic britànic, desenvolupada per l’Institut Català de Bibliografia (1981-82), que l’empra en la redacció de la Bibliografia Nacional de Catalunya i en la catalogació automatitzada de gran part de les biblioteques catalanes Machine Readable Catalogue).
Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i Investigació
Historiografia catalana
Entitats culturals i cíviques
Centre d’investigacions i estudis locals creat el 1948 per la Diputació de València amb el nom d’Institución de Estudios Valencianos Alfonso el Magnánimo.
La iniciativa fou obra de Felip M Garín i Ortiz de Taranco, diputat ponent de Cultura, Ensenyament i Belles Arts de la Diputació Ell fou qui, pel febrer del 1947, plantejà per primera vegada la necessitat d’un centre superior de cultura que, amb fons provincials i de manera coordinada amb el CSIC, promogués les recerques de temes valencians en els camps històric, filològic, artístic i econòmic, principalment L’experiència positiva assolida per institucions similars creades uns quants anys abans a Pamplona, Saragossa o Lleida, amb els mateixos objectius, facilitaren la tasca d’organització de…
,
arxiu
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació produïda i rebuda per un organisme públic, una institució religiosa o laica, una empresa industrial o comercial, una família o un individu, com a resultat de llur activitat, conservada en previsió d’una utilització jurídica o històrica.
La descoberta de l’escriptura i la possibilitat de fer-la duradora produïren la creació dels arxius on conservar les actes, els contractes o els comptes Els arxius reials més antics han estat descoberts modernament en les excavacions de Mesopotàmia i a l’Àsia Menor la ciutat de Mari’ ha proporcionat més de 20000 peces de terra cuita amb escriptura cuneïforme des del segle XIX aC, i semblantment la ciutat d’Ugarit, on fou reconeguda una distribució entre texts diplomàtics, administratius i de comptabilitat, així com al palau d’Assurbanipal, de Nínive segle VIII aC Són també notables l’arxiu…
biblioteca

Biblioteca del British Museum de Londres
© Jgz - Fotolia.com
Arxivística i biblioteconomia
Servei cultural que organitza i manté el dipòsit, la classificació, la conservació i la consulta o lectura de llibres o d’altres materials gràfics.
Una biblioteca pot constituir un organisme funcionalment autònom o ésser un servei subordinat d’una institució, com ara una universitat, una acadèmia, etc Les biblioteques poden ser objecte d’una classificació sumària, segons el règim de possessió i l’objecte estatal, nacional, municipal, universitària, corporativa, pública o privada o segons el contingut general o especialitzada De les biblioteques especialitzades, hom pot distingir entre les orientades a un sector de públic infantils, etc i les que ho són per la selecció del seu fons història social, agricultura, etc Altrament les…