Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
base de dades
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de dades bibliogràfiques (dades secundàries), que remeten a unitats documentals primàries com llibres, articles periodístics, articles de premsa, etc, que hom emmagatzema a la memòria d’un ordinador ( ordinador distribuïdor de base de dades
o ordinador host
).
L’ordinador és proveït d’un adequat programa d’aplicació que permet la recerca i recuperació de la informació i en facilita l’actualització les dades poden ésser consultades a distància per via telemàtica
identificador d’objecte digital
Arxivística i biblioteconomia
Sistema internacional d’identificació d’objectes digitals.
Es creà amb la finalitat de facilitar la identificació i la gestió automatitzada de recursos digitals de qualsevol naturalesa i suport És compost per un codi numèric format per un prefix i un sufix, separats per una barra El prefix conté el nombre que identifica l’editorial del document, i el sufix identifica el document concret A partir del codi es pot identificar i obtenir l’URL actual d’un recurs digital És d’aplicació voluntària i la seva administració és a càrrec de la Fundació Internacional del DOI IDF, creada el 1998, i de les agències de registre del DOI
fitxa
Arxivística i biblioteconomia
Rectangle de cartolina o de paper de fil resistent on van consignades (escrites a mà o a màquina) les dades essencials que identifiquen un llibre o qualsevol altre document gràfic.
La fitxa és la base de qualsevol treball intellectual, però té la màxima aplicació en els catàlegs de biblioteques La mida normativa de la fitxa bibliogràfica internacional és de 12,5 per 7,5 cm, bé que no totes les biblioteques l’han adoptada Les fitxes es divideixen en principals , que van encapçalades pel nom de l’autor i contenen la descripció del llibre autor, títol, peu d’impremta i collecció, addicionals , encapçalades pel traductor, el prologuista, el títol, etc, o també pel terme alfabètic de la matèria del llibre, i de referències , que envien d’un encapçalament a un…
bibliometria
Arxivística i biblioteconomia
Estudi de les publicacions amb mètodes quantitatius.
Els estudis bibliomètrics se centren sobretot en l’anàlisi dels treballs científics els seus autors, les revistes on es publiquen, les institucions o els països que els generen Sol centrar-se en la distribució de les matèries tractades, el prestigi o impacte de les revistes, la productivitat dels autors, l’evolució d’una disciplina al llarg del temps, etc L’origen de la bibliometria se situa vers el 1917, tot i que el terme que la designa no fou fixat definitivament fins el 1969 per Alan Pritchard Les lleis bàsiques de la bibliometria són la llei de Lotka 1926, sobre la dispersió dels…
biblioteconomia
Arxivística i biblioteconomia
Disciplina que estudia l’organització i l’administració de les biblioteca
, amb particular atenció als mètodes de catalogació i ordenació dels fons bibliogràfics (llibres, opuscles, publicacions periòdiques, manuscrits, microfilms, etc) per tal de facilitar-ne l’ús.
A l' organització pertanyen els criteris sobre la disposició dels locals magatzems dipòsit dels fons un cop ordenats i classificats, sales de lectura, d’estudi i de consulta, departament del personal administratiu sobre les etapes que recorre cada unitat bibliogràfica des de l’entrada a la biblioteca fins que resta a disposició del lector adquisició de material bibliogràfic d’acord amb l’especialitat de cada biblioteca, catalogació per a identificar cada unitat bibliogràfica i la seva collocació en la biblioteca sobre la distribució del material catalogat en els magatzems o en les sales de…
banc de dades
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de dades factuals o numèriques que hom emmagatzema a la memòria d’un ordinador, proveït d’un adequat programa d’aplicació que procura la recerca i recuperació de la informació i en facilita l’actualització, i que poden ésser consultades a distància per via telemàtica.
Quan el conjunt és de dades bibliogràfiques, que remeten a unitats documentals primàries com llibres, articles periodístics, articles de premsa, etc, rep el nom de base bibliogràfica de dades o, simplement, base de dades
gestió documental
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt d’operacions i tècniques relatives a la concepció, el desenvolupament, l’aplicació i l’avaluació dels sistemes administratius necessaris des del moment de la creació o recepció dels documents fins a llur eliminació o llur transferència a l’arxiu històric (gestió dels documents administratius) i dels documents que han d’ésser conservats permanentment (gestió dels arxius).
Mitjans de comunicació 2017
Comunicació
Ràdio i televisió
Introducció El conflicte entre Catalunya i Espanya, i l’atemptat terrorista a Barcelona, que van rebre una gran atenció mediàtica mundial, van condicionar la dinàmica comunicativa de l’any 2017 Amenaces a la llibertat d’expressió, periodistes assenyalats i agredits, denúncies de manipulació i censura per als periodistes, atacs a TV3 i a Catalunya Ràdio per l’enfocament informatiu sobre el procés i grans audiències per a seguir l’actualitat política, van marcar un any de gran intensitat i dedicació dels professionals dels mitjans de comunicació D’altra banda, durant aquest any van morir…
Els mitjans de comunicació l’any 2021
Comunicació
Ràdio i televisió
Publicacions periòdiques
Periodisme
Canvis, renúncies, morts, acomiadaments i nous fitxatges — amb més presència femenina — componen el panorama mediàtic d’un any encara pandèmic, complex i de transformació digital El gener del 2021 començava amb la mort de Neil Sheehan Holyoke, Massachusetts, 27 d’octubre de 1936 — Washington DC, 7 de gener de 2021, el periodista estatunidenc que va obtenir «els papers del Pentàgon» sobre el Vietnam per al New York Times Pocs dies després, l’Associació Catalana de Ràdio denunciava els intents de privatització d’algunes ràdios municipals catalanes per part del Departament de la Presidència…
Mitjans de comunicació 2019
Comunicació
Ràdio i televisió
Concentració de periodistes del 22 d'octubre de 2019 a la plaça de Catalunya Barcelona, en protesta per les agressions rebudes © SERCatalunya - Anna Punsí Una ofensiva global i local contra la llibertat de premsa i la proliferació dels continguts falsos i de les estratègies de desinformació van caracteritzar el món de la comunicació durant el 2019 Així mateix, l’evolució tecnològica i els nous hàbits de les audiències van seguir condicionant la difícil situació dels mitjans tradicionals Els diaris en paper van continuar intentant reinventar el seu model de negoci en un context de davallada de…