Resultats de la cerca

Fill de l’arqueòleg Manuel Rubio y Borrás Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde 1928-30 Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació Sobresurten La Generalitat de Catalunya 1920, La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI 1950 i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona 1952 Aportà material de documentació per al Diccionari…

Autodidacte, començà l’activitat de llibreter antiquari a Sants Barcelona el 1925, any que publicà el primer dels seus catàlegs de llibres, que internacionalitzaren la seva llibreria El 1927 publicà El Bibliòfil català 15 números i el 1934 El Bibliófilo Español y Americano 16 números El 1930 creà l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica, annex a la llibreria El 1936 inicià la secció de llibres nous i la seva activitat d’editor amb la revista Papyrus , estroncada per la guerra civil A Els llibres dos volums, el primer publicat el 1973 aplegà part de les seves conferències i…

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i el 1950 guanyà la plaça de bibliotecària a Sitges Biblioteca Santiago Rusiñol, on treballà fins al 1990, quan es jubilà Començà la collecció local amb l’ajuda de Ramon Planes i Izabal, va mantenir i augmentar el llegat Rusiñol, va tenir cura de les colleccions Utrillo i Semir, alhora que la biblioteca es convertia en l’escenari de la vida cultural sitgetana amb classes de català, conferències, etc El 1995 posaren el seu nom a una sala de la biblioteca L’any 1983 impulsà la creació de la segona biblioteca de Sitges, la Biblioteca…

Els bibliòfils colleccionistes es poden interessar per diversos aspectes del llibre antiguitat, raresa, determinats temes, procedència o lloc d’impressió, illustració, relligadura, etc És pràctica generalment seguida en les edicions de bibliòfil que tots els elements constitutius del llibre siguin fets a mà paper, composició tipogràfica, illustració, etc La bibliofília ha estat practicada en totes les èpoques, especialment des dels humanistes italians, i als segles XVII i XVIII a Anglaterra, a França i a Alemanya als Països Catalans destacà, en aquests períodes, l’obra de Pere Miquel…

 S’obté calculant el nombre de vegades que els articles d’una revista han estat citats per la resta de revistes Aquesta mesura no reflecteix directament la qualitat científica de les publicacions, però sí la influència o popularitat d’una determinada revista i, de retruc, la dels autors que hi publiquen, i és un indicador usat sovint en l’avaluació de la producció científica El factor d’impacte és calculat anualment per l’Institute for Scientific Information ISI de Filadèlfia, que pertany a l’empresa Thomson Reuters, i es publica en el Journal citation reports Són analitzades unes 11000…

Doctor en Història per la Universitat de Girona 1994, esdevingué arxiver municipal Ha centrat les seves línies de recerca en l’àmbit de l’arxivística i de la història de la comunicació És autor de més d’una dotzena de llibres, com Arxius i recerca històrica 1994, La dictadura de Primo de Rivera 1923-1930 1995, El periodisme 1996, Josep Pella i Forgas i el catalanisme 1997, L’illa dels somnis L’emigració de Begur a Cuba al segle XIX 1999 i El Autonomista el diari dels Rahola Els orígens del periodisme modern a Girona 1898-1939 2000 També ha dirigit l’obra collectiva Història de Girona 1991-…

Escolapi i ordenat el 1918, fou procurador general de l’orde a Roma durant vuit anys Cridat a Roma, fou arxiver i cronista de l’orde 1932-58, fundà i dirigí les revistes Ephemerides Calasanctianae 1932-58, Rassegna di storia e bibliografia scolapica 1937-58, Archivium Sch P 1936-55, on publicà molts articles d’història de l’orde, molts dels quals referents a Catalunya Autor de més de cinc-cents títols, entre els quals nou volums de l' Epistolario di S Giuseppe Calasanzio 1949-56 i moltes obres específicament escolàpies Una forta polèmica dintre l’orde el féu dimitir i retornar a Catalunya, on…

Feu estudis de pilot de vaixell, de filosofia i de dret a Mallorca i a Barcelona, on fixà la residència Casat 1860 amb la poeta Victòria Peña , ocupà un càrrec administratiu important a la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante Inclòs per Antoni de Bofarull a Los trobadors nous 1858 i a Los trobadors moderns 1859, fou mantenidor dels primers Jocs Florals de Barcelona, així com dels del 1864, el 1871 i el 1885, i president honorari el 1908 hi obtingué diversos premis 1865, 1867 La seva obra poètica es publicà en diverses revistes catalanes, especialment en…

Home de gran temperament s’abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera, que cristallitzà en la Institució Patxot Fill d’una família d’industrials surers, fou educat a Anglaterra El 1926 construí a la localitat nadiua un observatori astronòmic i, amb un refractor equatorial doble, inicià a la Península treballs micromètrics d’estrelles múltiples Aviat la secció meteorològica de l’observatori sobrepujà l’astronòmica i, el 1900, publicà Meteorologia catalana Observacions de Sant Feliu de Guíxols, amb un apèndix de pluviometria entre el 1896 i…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1746 i ensenyà humanitats a Cervera Establert a Ferrara després de l’exili del 1767, hi dirigí la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redactà un interessant memorial, encara inèdit Afeccionat a les lletres hebraiques i rabíniques, es relacionà amb l’hebraista piemontès Gian Bernardo De Rossi, professor a la Universitat de Parma Publicà, esparsos, diferents poemes llatins i grecs Home de la Illustració, defensà les Reflexiones morales del pare Lallemand sobre el Vell Testament Madrid 1790, s’interessà per la teodicea de…