Resultats de la cerca

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1746 i ensenyà humanitats a Cervera Establert a Ferrara després de l’exili del 1767, hi dirigí la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redactà un interessant memorial, encara inèdit Afeccionat a les lletres hebraiques i rabíniques, es relacionà amb l’hebraista piemontès Gian Bernardo De Rossi, professor a la Universitat de Parma Publicà, esparsos, diferents poemes llatins i grecs Home de la Illustració, defensà les Reflexiones morales del pare Lallemand sobre el Vell Testament Madrid 1790, s’interessà per la teodicea de Leibniz i publicà…

Cursà estudis de llatí a les aules de la seu de València i de filosofia a la Universitat Després regí fins a la mort la llibreria fundada pel seu pare, M Fuster i Membrado Durant la guerra del Francès fou voluntari a les forces locals de defensa i, sense ésser afrancesat, fou batlle de barri 1813 L’establiment de Fuster fou centre de reunió del nucli illustrat valencià de Pérez i Baier, JA Maians, FX Borrull, J Villanueva, etc, alguns dels quals l’ajudaren a la collecció de dades per a redactar la seva Biblioteca valenciana 1827-30, les fonts més importants de la qual, a banda els precedents…

El 1883, amb Eduard Toda, Ramon Vidiella i altres, creà la primera entitat catalanista de Reus, i el 1886 fundà el diari reusenc Lo Sometent , que també dirigí Membre de la Unió Catalanista, intervingué en la redacció de les Bases de Manresa Nomenat alcalde de Reus 1899-1900 en el període de govern Silvela-Polavieja, fou destituït per la seva actitud independent i, de fet, abandonà la política, encara que després fou senador 1908 Es consagrà a la bibliofília i aplegà una biblioteca d’uns 40 000 volums, especialitzada en llibres de Rosembach, incunables quasi un centenar i obres editades als…

És autor del Dizionario di abreviature latine ed italiane 1899 i Cronologia, cronografia e calendario perpetuo segona edició, 1930 La primera obra té com a base el fons de registres i documents de l’Archivio Vaticano i fou continuada posteriorment per August Pelzer a Abréviations latines médiévales 1966

Director de l’École des Chartes 1930-54 i membre de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres 1937 Estudià amb P Meyer i M Prou i fou deixeble d’A Thomas orientat de primer vers la història de Picardia, es decantà a la filologia provençal després d’una estada a Mende 1908-13 com a arxiver departamental Hom deu a aquest editor Les premiers exemples de l’emploi du provençal dans les chartes 1922, Le plus ancien acte original en langue provençale 1922, el recull de Les plus anciennes chartes en langue provençale 1926-52 i una Bibliographie des manuscrits littéraires en ancien provençal 1935

L’any 1906 posà en pràctica el seu sistema de classificació subject classification , usat en algunes biblioteques públiques britàniques

A Estrasburg fundà la societat de concerts Académie de Musique Formà una biblioteca musical riquíssima, amb un catàleg crític S'interessà per la notació des d’un punt de vista científic, i publicà Dictionnaire de musique contenant une explication des termes grecs, latins, et italiens et français 1703 i Lettre sur la nouvelle méthode d’écrire le plain-chant et la musique 1729 La seva música, poc original, és dominada per l’estil dramàtic de l’època Compongué sonates Symphonie de Noël , peces per a llaüt Airs sérieux et à boire , cantates Élévations et motets, 1695 Lamentations du prophète…

Fou director de Caminos de Hierro del Norte de España i gran impulsor de la construcció de ferrocarrils a l’Estat espanyol Reuní importants colleccions de ceràmica, de dibuixos i de llibres Incorporat a la vida madrilenya, cedí les seves colleccions als museus de Madrid

Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio Estudià dret i seguí els cursos de l’escola superior de diplomàtica Succeí el seu pare en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1893-1911 i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1883 i corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid Collaborà a l’Exposició Universal de París 1900 amb diversos treballs relacionats amb la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l’edat mitjana Intervingué en la publicació del darrer volum de la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón…

Fill de Pròsper de Bofarull i Mascaró Estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià als Estudis Generals de Barcelona Succeí el seu pare 1849 en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en el qual ja havia treballat com a oficial i sotsarxiver Inaugurà el nou local de l’arxiu a l’antic palau del lloctinent, el 1853, després de moltes dificultats i gràcies a l’aportació econòmica 50 000 ptes de tot Catalunya Des del 1860 prosseguí la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón , de la qual foren publicats 23 volums sota la seva direcció Vocal de…