Resultats de la cerca

Fou batxiller en ciències i lletres i feu la carrera eclesiàstica Doctor en teologia, ocupà càrrecs a la diòcesi Publicà el Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l’any 1474 fins 1910 1911-14 i el treball Sobre l’expulsió dels moriscs del Vall de Guadalest , pel qual fou nomenat soci de mèrit de Lo Rat Penat La seva obra poètica, de rerefons religiós, està influïda per la literatura clàssica i el romanticisme francès i alemany Guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València i, el 1915, fou proclamat mestre en gai saber El mateix any…

Des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó traslladà l’arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1747 És autor d' Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón, obra prevista en dotze volums, dels quals n'escriví quatre i en publicà dos 1753, i de Mapa del obispado de Barcelona 1762 i Mapa del…

Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs Jaume fou amic i collaborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec Escriví una genealogia dels reis de Catalunya-Aragó El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles , que no degué arribar a escriure Morí de pesta

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera i impartí filosofia a la Seu d’Urgell D'aquesta època és la seva única obra literària el drama Apolo y Minerva en el Parnaso Cervera 1759 Exiliat a Ferrara el 1767, amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de…

Vida i obra Cursà estudis de llatí a les aules de la seu de València A catorze anys es matriculà en la Facultat de Filosofia de la Universitat de València L’any 1784 ja treballava a la llibreria del seu pare, Manuel Fuster i Membrado , al carrer de la Corregiria, que esdevingué centre de reunió del nucli illustrat valencià creat al voltant dels germans Maians i Siscar — Gregori i Joan Antoni —, dins el qual hi havia  Francesc Vicent Pérez i Baier ,  Francesc Xavier Borrull i Jaume Villanueva i Astengo , entre d’altres Ben aviat demostrà una gran afecció a la bibliografia, i en concret per la…

El 1883, amb Eduard Toda, Ramon Vidiella i altres, creà la primera entitat catalanista de Reus, i el 1886 fundà el diari reusenc Lo Sometent , que també dirigí Membre de la Unió Catalanista, intervingué en la redacció de les Bases de Manresa Nomenat alcalde de Reus 1899-1900 en el període de govern Silvela-Polavieja, fou destituït per la seva actitud independent i, de fet, abandonà la política, encara que després fou senador 1908 Es consagrà a la bibliofília i aplegà una biblioteca d’uns 40 000 volums, especialitzada en llibres de Rosembach, incunables quasi un centenar i obres editades als…

Vida i obra És conegut principalment pel  Llibre d’algunes coses assenyalades , escrit vers el 1583, mentre era escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de la ciutat de Barcelona La divulgació dels documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemna a presó, el 1584, amb la qual s’intentava evitar que fugís a Castella i la confiscació de l’obra, que restà a l’escrivania del racional Per ser canonge, pogué complir en forma canònina i durant poc temps Després d’aquest afer, marxà a Roma, al servei d’Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de…

Fill natural de Cristòfor Colom i de Beatriz Enríquez de Arana, se n'anà a Amèrica en el darrer viatge del seu pare 1502 i hi tornà posteriorment 1509 en companyia del seu germà Diego, que havia rebut el nomenament de governador d’Hispaniola Poc temps després tornà a Sevilla per atendre els afers dels anomenats plets colombins conjunt de prerrogatives donades per les capitulacions de Santa Fe Els seus nombrosos viatges li permeteren de formar una important biblioteca Biblioteca Capitular Colombina

Fou nomenat arxiver de la Diputació, de l’arxiu de la qual publicà el catàleg, cronista provincial i alcalde de Castelló del 1960 al 1967 Dirigí el  Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i la revista  Penyagolosa És autor també d’ Inventario de obras del Museo Provincial de Bellas Artes 1946, Artistas y artesanos del siglo XVIII en Castellón 1946, Peñíscola 1957 i Missatge 1964

Obrer metallúrgic fins el 1886, dedicà els seus últims anys a l’erudició El 1893 publicà una Bibliografía eucarística valenciana La seva collecció particular de llibres antics uns 1 500 volums passà a formar part, el 1905, de la Biblioteca Municipal de València