Resultats de la cerca

La fitxa és la base de qualsevol treball intellectual, però té la màxima aplicació en els catàlegs de biblioteques La mida normativa de la fitxa bibliogràfica internacional és de 12,5 per 7,5 cm, bé que no totes les biblioteques l’han adoptada Les fitxes es divideixen en principals , que van encapçalades pel nom de l’autor i contenen la descripció del llibre autor, títol, peu d’impremta i collecció, addicionals , encapçalades pel traductor, el prologuista, el títol, etc, o també pel terme alfabètic de la matèria del llibre, i de referències , que envien d’un encapçalament a un…

En els documents tradicionals, aquestes activitats són selecció adequada, identificació precisa, descripció completa, maneig acurat i disposició física en un dipòsit segur i amb condicions ambientals idònies

La paraula és nova, però no el concepte, ja que els catàlegs de les biblioteques contenen dades sobre les dades representades en els llibres, i les metadades són també dades sobre dades El projecte de metadades més conegut és el Dublin Core, en el qual un conjunt d’experts reunits a Dublin, Ohio, fixaren els elements necessaris per a la descripció dels documents digitals i que posteriorment han estat acceptats de forma general Els elements són els següents títol o nom donat per l’autor al document autor o persona física o jurídica responsable de la creació del contingut intellectual matèria i…

Vida i obra Fill de Joan Viladamor, que exercí el càrrec d’arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona entre el 1530 i el 1556, fou nomenat el 1553 coarxiver i escrivà reial, amb la missió de collaborar amb el seu pare, llavors d’edat avançada, per aprendre l’ofici El gener del 1556, després de la mort d’aquest, en fou nomenat arxiver en solitari, i a més, exercí de notari i heretà la documentació privada que havia custodiat el seu pare Tal com aquest havia fet, dissenyà una estratègia per a deixar l’arxiu en mans dels seus descendents Durant els anys 1572-84 cedí les responsabilitats directes de l…

Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya Professor de la Universitat de Barcelona 1964-86, conservador de la Secció d’Arxiu 1969-92 i de la de Manuscrits i Reserva Impresa 1971-92 de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’ Editorial Barcino  1985-2005, de la qual dirigí les colleccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques Inicià també la collecció “Baró de Maldà” 1994, dedicada a l’edició de texts d’interès històric Fou…

Arxivística Nou Arxiu Comarcal del Baix Empordà, a la Bisbal d'Empordà © Arxiu Comarcal del Baix Empordà En la conferència general del desembre del 2011, la UNESCO va aprovar la Declaració Universal dels Arxius, proposada pel Consell Internacional d’Arxius CIA-ICA, en la qual es posa de relleu el paper fonamental que duen a terme els arxius en la transparència de l’Administració, en el foment dels valors democràtics i en la preservació de la memòria collectiva Des del final del 2011 a internet es troba el Portal Europeu d’Arxius APEnet, un projecte coordinat pel Ministeri de Cultura espanyol…

Pot ésser enumerativa o sistemàtica quan actua en extensió, i analítica o descriptiva quan estudia l’imprès en profunditat La primera organitza el material segons esquemes convencionals que proporcionen un coneixement progressiu sobre una matèria Pot ésser general, sobre la totalitat d’un tema, d’una matèria o d’un autor, i especial, sobre una part En cadascuna d’aquestes modalitats, els criteris d’associació poden ésser cronològics, geogràfics, lingüístics, etc La bibliografia analítica estudia el text imprès en ell mateix, deixant de banda qualsevol consideració sobre el seu contingut, amb…