Resultats de la cerca

Llicenciada en llengua i literatura castellanes, acabà els estudis a l’Escola de Bibliotecàries l’any 1959 Treballà a la biblioteca de la Universitat de Barcelona fins el 1980, i des del 1976 fins a l’actualitat, a l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, de la qual, a més, fou directora entre els anys 1985 i 1991 És membre del Consell de Biblioteques de Catalunya, des de la seva creació el 1988 En 1995-2000 fou presidenta del Collegi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya El 1998, la seva trajectòria fou premiada per la FESABID Federación Española de…

Doctor en Història per la Universitat de Girona 1994, esdevingué arxiver municipal Ha centrat les seves línies de recerca en l’àmbit de l’arxivística i de la història de la comunicació És autor de més d’una dotzena de llibres, com Arxius i recerca històrica 1994, La dictadura de Primo de Rivera 1923-1930 1995, El periodisme 1996, Josep Pella i Forgas i el catalanisme 1997, L’illa dels somnis L’emigració de Begur a Cuba al segle XIX 1999 i El Autonomista el diari dels Rahola Els orígens del periodisme modern a Girona 1898-1939 2000 També ha dirigit l’obra collectiva Història de…

Liberal moderat, es distingí pel seu article Los hombres funestos i, sobretot, per La clave sobre el pronunciamiento de la ciudad de Palma 1869 En aquesta diatriba dels fets esdevinguts els dos primers dies d’octubre del 1868 acusà enèrgicament la Junta Provisional d’haver consentit els “excessos de les turbes”

Traslladat a València 1856, hi estudià lleis Conservador, fou diputat en diverses legislatures i delegat regi de primera ensenyança Publicà algunes monografies, com La emperatriz de Nicea doña Constanza de Hoenstafen, sepultada en Valencia 1903 i El licenciado Alonso Fernández de Avellaneda fue Juan Martí 1904, però la seva obra cabdal és Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia 1898-99, que inclou una gran quantitat de notícies sobre impressors i edicions fins el 1868 Fou acadèmic de Sant Carles Reuní una interessant biblioteca, especialment rica…

Conegut principalment pel seu Llibre d’algunes coses assenyalades , format vers el 1583, mentre era escrivent del racional de la ciutat de Barcelona, amb còpia de gran nombre de documents municipals dels anys 1423-1579, trets en llur majoria dels Llibres de solemnitats i del Manual de novells ardits , i encapçalats per una curiosa història de Joan Fiveller i l’anomenat vectigal de la carn conté així mateix, una còpia de les Llaors de Barcelona , redactades el 1444 La divulgació de documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemma a presó, la qual, per ésser tonsurat, pogué…

Vida i obra Fill de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró , estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià en dret civil als Estudis Generals de Barcelona 1838 El 1830 ingressà com a oficial quart a l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i l’any 1849 hi obtingué la plaça d’arxiver, en substitució del seu pare En el conflictiu període 1842-43 tingué un paper destacat en la preservació de la documentació de l’ACA Com a responsable de l’arxiu prosseguí la publicació de la important Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón , iniciada pel seu…

Vida i obra Després d’assistir a les aules dels Germans de la Doctrina Cristiana de la Bonanova, cursà estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Arquitectura, estudis frustrats per una greu malaltia i per la dedicació als negocis familiars De formació autodidàctica, es vinculà al món dels arxius catalans i de la investigació històrica des del 1921 En aquesta línia, fou adscrit a l’arxiu del Museu Marítim de Barcelona durant els anys 1940-44 i al de la Sociedad Anónima Cros del 1940 al 1969 Tanmateix, la seva tasca més transcendent fou el…

Vida i obra Germà d’ Andreu de Bofarull Cursà els estudis primaris a Reus Havent impulsat la revista estudiantina El Hongo , el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper , que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 També feu crítica teatral en el diari El Sol  Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852, n’ordenà i n’inventarià l’arxiu de la biblioteca, fou membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, i setze anys arxiver de l’…