Resultats de la cerca

La descoberta de l’escriptura i la possibilitat de fer-la duradora produïren la creació dels arxius on conservar les actes, els contractes o els comptes Els arxius reials més antics han estat descoberts modernament en les excavacions de Mesopotàmia i a l’Àsia Menor la ciutat de Mari’ ha proporcionat més de 20000 peces de terra cuita amb escriptura cuneïforme des del segle XIX aC, i semblantment la ciutat d’Ugarit, on fou reconeguda una distribució entre texts diplomàtics, administratius i de comptabilitat, així com al palau d’Assurbanipal, de Nínive segle VIII aC Són també notables l’arxiu…

Llicenciat en filosofia i lletres 1892 Essent arxiver de la paeria de Lleida 1895, en catalogà la valuosa collecció de privilegis reials La Societat Econòmica d’Amics del País li premià el treball Lérida y la Guerra de la Independencia 1899 Aquell mateix any fou nomenat cronista oficial de la ciutat La seva obra d’investigació històrica més destacada és La Pahería de Lérida 1911

Estudià a la Universitat de Barcelona i a l’escola superior de paleografia i diplomàtica, de Madrid Ordenà els arxius municipal i capitular de Manresa i fou nomenat arxiver municipal 1882, diocesà i cronista oficial de la ciutat 1896, fins a la seva mort Adquirí una sòlida formació en la cultura clàssica des de molt jove i seguí els estudis d’arxivística, arqueologia i diplomàtica La seva vida professional l’exercí bàsicament en l’àmbit de la política, primer com a diputat a corts de la Lliga Regionalista 1899-1910 i posteriorment com a senador del regne 1910-23  La seva producció…

Autodidacte, collaborà amb Leonci Soler i March en l’ordenació dels arxius manresans, i el rellevà en la direcció efectiva de l’arxiu municipal, del qual fou nomenat oficial el 1893 Publicà una trentena de llibres i opuscles de tema històric local, entre els quals Lo sometent de Manresa y son districte 1894, Etologia de Manresa 1901, La séquia de Manresa 1906 i els cinc volums dels Monumenta historica civitatis Minorisae 1921-25, i centenars d’articles Fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, acadèmic corresponent de Bones Lletres i cronista de la ciutat de…

Traslladat a València 1856, hi estudià lleis Conservador, fou diputat en diverses legislatures i delegat regi de primera ensenyança Publicà algunes monografies, com La emperatriz de Nicea doña Constanza de Hoenstafen, sepultada en Valencia 1903 i El licenciado Alonso Fernández de Avellaneda fue Juan Martí 1904, però la seva obra cabdal és Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia 1898-99, que inclou una gran quantitat de notícies sobre impressors i edicions fins el 1868 Fou acadèmic de Sant Carles Reuní una interessant biblioteca, especialment rica…

Dirigí el Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona, del qual publicà un útil catàleg 1888, i sostingué amb Hübner una continuada correspondència per a completar-lo i continuar-lo El 1874 publicà i dirigí la Revista Histórica Latina Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1903 És autor del Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX 1889-95, obra en dos volums que és encara una obra de consulta útil D’entre els seus nombrosos articles cal destacar Gramáticas catalanas inéditas del siglo XVIII   Era fill de l’advocat  Josep Antoni…

Doctor en Història per la Universitat de Girona 1994, esdevingué arxiver municipal Ha centrat les seves línies de recerca en l’àmbit de l’arxivística i de la història de la comunicació És autor de més d’una dotzena de llibres, com Arxius i recerca històrica 1994, La dictadura de Primo de Rivera 1923-1930 1995, El periodisme 1996, Josep Pella i Forgas i el catalanisme 1997, L’illa dels somnis L’emigració de Begur a Cuba al segle XIX 1999 i El Autonomista el diari dels Rahola Els orígens del periodisme modern a Girona 1898-1939 2000 També ha dirigit l’obra collectiva Història de…

Obtingué el títol de bibliotecària el 1956 i es llicencià en filologia catalana el 1983 El 1987 es diplomà en biblioteconomia i documentació i pertany al cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya des del 1990 Exercí a la biblioteca de la Universitat de Barcelona entre 1970 i 1986, a la secció de geografia i com a cap del servei d’informació bibliogràfica de la biblioteca general Des del 1986 és cap de la Cartoteca de Catalunya i professora de tercer cicle del departament de geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona i del mestratge d’arxivística S'ha interessat per la…

Fou membre de l’Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma i de la Societat Castellonenca de Cultura, i director del Centre d’Estudis del Maestrat, arxiver i cronista de Vinaròs Baix Maestrat, arxiver de l’Historicoeclesiàstic de Morella i director del seu museu Publicà diverses monografies i articles en periòdics i obres d’investigació històrica com ara El fondo “Instrumenta Miscellanea” del Archivo Vaticano Documentos referentes a España 803-1782 1969, Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón 1964, Nicolás Conill, un valenciano en la corte de…