Resultats de la cerca

Totes les biblioteques nacionals tenen els respectius codis de catalogació, que coincideixen en les regles bàsiques i contenen les normes especials per a la correcta entrada al catàleg dels cognoms i de les institucions pròpies de l’estat Entre els codis de catalogació més importants d’Europa han figurat la Introduction pour procéder à la confection du catalogue , establerta a partir del 1791 a les biblioteques de París les Rules for compiling the Catalogues , seguides pel British Museum a partir del 1830 les Instruktionen für die Alphabetischen Kataloge der Preussischen…

Les normes que regulen el préstec varien poc entre els diferents tipus de biblioteca i, principalment, són dues la possessió d’un carnet de lector en canvi del pagament d’una quota, o d’un carnet d’estudiant universitari, i una limitació del temps de préstec Hom organitza també el préstec automatitzat amb una targeta de lector, magnètica o de codi de barres, amb el catàleg automatitzat dels llibres en préstec Actualment comença a generalitzar-se el préstec interbibliotecari , de gran valor per a la recerca, que ofereix la possibilitat d’accedir a obres existents en biblioteques…

Fou deixeble de Francesc Labarta a l’escola de Llotja de Barcelona i membre del grup dels Evolucionistes La seva temàtica, fidel a les normes del paisatgisme naturalista, i el seu estil, de grafia detallista i traços fins, se centra al Montseny i a la Barcelona vella Hom destaca entre els seus premis el de Travelling Exhibition de Nova York 1926 i la medalla d’or al concurs “Barcelona vista pels seus artistes” 1931 Illustrà edicions de bibliòfil Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona Fou membre del grup de la Sala Parés

La seva finalitat, tal com diu el Manifest de la UNESCO sobre la biblioteca pública de l’any 1972, és ésser un instrument al servei de l’educació, la cultura, la informació i el lleure Les biblioteques populars o públiques són, en la majoria dels països, el centre de la vida cultural local i perden gran part de la seva potencialitat si no estan integrades en xarxes per tal que cada biblioteca, sobretot gràcies als mitjans informàtics, pugui fer ús dels recursos de tota la xarxa La condició de biblioteca pública es regeix per unes directrius marcades per la IFLA a escala mundial i que es…

Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya Professor de la Universitat de Barcelona 1964-86, conservador de la Secció d’Arxiu 1969-92 i de la de Manuscrits i Reserva Impresa 1971-92 de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’ Editorial Barcino  1985-2005, de la qual dirigí les colleccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques Inicià també la collecció “Baró de Maldà” 1994, dedicada a l’edició de texts d’interès històric Fou…

Arxivística Nou Arxiu Comarcal del Baix Empordà, a la Bisbal d'Empordà © Arxiu Comarcal del Baix Empordà En la conferència general del desembre del 2011, la UNESCO va aprovar la Declaració Universal dels Arxius, proposada pel Consell Internacional d’Arxius CIA-ICA, en la qual es posa de relleu el paper fonamental que duen a terme els arxius en la transparència de l’Administració, en el foment dels valors democràtics i en la preservació de la memòria collectiva Des del final del 2011 a internet es troba el Portal Europeu d’Arxius APEnet, un projecte coordinat pel Ministeri de Cultura espanyol…

Vida i obra Continuà el negoci patern de fabricació de llibres ratllats Participà de jove en el moviment literari del començament de segle, collaborà a L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia Denuncià la precarietat del mercat literari en català de l’època des d’ El Poble Català i Joventut , on destacà com a crític literari Fou traductor d’autors antics Longus i Apulei, 1905 i moderns Els contes de Perrault , 1909 La seva bibliografia és molt extensa, principalment en el camp de la bibliofília i de l’edició de textos catalans antics Cal esmentar, en primer lloc, la…

Els arxius oberts poden ésser de dos tipus institucionals i temàtics o centrals