Resultats de la cerca

El 1676 professà a l’orde de la Mercè Estudià a Alcalá, es doctorà en teologia a Barcelona Fou tres vegades prior de l’orde a Barcelona, rector de la capella reial, elector i definidor general, consultor i secretari del vicari general seu vacant i provincial d’Aragó El 1706 fou nomenat especulador diplomatarista de l’arxiu reial, després anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó catalogà els registres de la cancelleria i els pergamins, feu copiar els pergamins comtals fins a Ramon BerenguerI, ordenà cronològicament les butlles i ordenà alfabèticament els índexs de Josep Claris En plena…

Escolapi i ordenat el 1918, fou procurador general de l’orde a Roma durant vuit anys Cridat a Roma, fou arxiver i cronista de l’orde 1932-58, fundà i dirigí les revistes Ephemerides Calasanctianae 1932-58, Rassegna di storia e bibliografia scolapica 1937-58, Archivium Sch P 1936-55, on publicà molts articles d’història de l’orde, molts dels quals referents a Catalunya Autor de més de cinc-cents títols, entre els quals nou volums de l' Epistolario di S Giuseppe Calasanzio 1949-56 i moltes obres específicament escolàpies Una forta polèmica dintre l’…

Vida i obra El seu nom abans d’ingressar a l’orde caputxí 1788 era Joan Mestre i Oliver Estudià al Collegi de Randa i cursà retòrica a la Universitat de Palma A divuit anys ingressà en l’orde dels caputxins i rebé l’hàbit a l’octubre del 1788 Dins l’orde cursà filosofia i història sagrada, a més d’estudiar història i dedicar-se a la lectura d’autors clàssics Era aficionat a la numismàtica i a les antiguitats i dominava diverses llengües llatí, francès, anglès i italià Exercí com a bibliotecari dels caputxins i catalogà de nou el fons de la seva biblioteca, a més d’enquadernar i copiar a mà…

Frare trinitari, pertangué al cercle preillustrat valencià del marquès de Villatorcas Publicà alguns sermons, però la seva obra més important és la Biblioteca valentina , un repertori biobibliogràfic molt deutor dels de Nicolás Antonio Els primers plecs foren publicats el 1695 el 1703 l’edició era pràcticament acabada, però per pressions internes de l’orde no aparegué fins el 1747, amb un complement de fra Ignasi Savalls Conté més de set-cents autors Bibliografia Bas Martín, N 2002 Las bibliografías de la Ilustración valenciana València, Institució Alfons el Magnànim / Diputació…

Després d’estudiar a l’Escola de Bibliotecàries 1935-38, el 1939 treballà a la biblioteca de la mateixa escola i, posteriorment, a la Biblioteca de Catalunya Tot i això, la major part de la seva vida laboral la passà a la biblioteca de l’Institut Britànic a Barcelona, entre el 1945 i el 1981, any que es jubilà El 1974 fou escollida la primera presidenta de l’Associació d’Antigues Alumnes de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, i entre el 1975 i el 1977, presidenta de l’Associació de Bibliotecàries, antecedent de l’actual Collegi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya El…

Filla de l’uròleg Narcís Serrallach i Mauri, féu els estudis de l’Escola de Bibliotecàries 1930-33 La seva vida laboral transcorregué a la biblioteca del Seminari de Química i Farmàcia de la Universitat de Barcelona 1937-75, que gràcies al seu impuls i amb la collaboració de les empreses del sector esdevingué un exemple de biblioteca especialitzada, amb una collecció important d’obres de consulta, serveis de traducció i d’obtenció de documents, i el servei de fotocòpies instaurat el 1940 Mostra de la seva inquietud professional fou l’estada a la biblioteca de ciències de la Universitat de…

Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1893, i fou ordenat de sacerdot el 1908 D’ençà de l’any 1911 exercí com a professor d’història eclesiàstica als collegis de Tortosa, Sarrià Barcelona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Les seves recerques històriques s’orientaren, d’una banda, envers la història del seu propi orde religiós El restaurador de la Companyia de Jesús Beato José Pignatelli y su tiempo 1935-36, i, de l’altra, envers l’estudi de la figura de Lluís de Requesens, la seva família i la seva època Niñez y juventud de Felipe II Documentos…

Vida i obra Fill de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró , estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià en dret civil als Estudis Generals de Barcelona 1838 El 1830 ingressà com a oficial quart a l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i l’any 1849 hi obtingué la plaça d’arxiver, en substitució del seu pare En el conflictiu període 1842-43 tingué un paper destacat en la preservació de la documentació de l’ACA Com a responsable de l’arxiu prosseguí la publicació de la important Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón , iniciada pel seu…

Una biblioteca pot constituir un organisme funcionalment autònom o ésser un servei subordinat d’una institució, com ara una universitat, una acadèmia, etc Les biblioteques poden ser objecte d’una classificació sumària, segons el règim de possessió i l’objecte estatal, nacional, municipal, universitària, corporativa, pública o privada o segons el contingut general o especialitzada De les biblioteques especialitzades, hom pot distingir entre les orientades a un sector de públic infantils, etc i les que ho són per la selecció del seu fons història social, agricultura, etc…