Resultats de la cerca

Estudià gramàtica, filosofia i teologia a València Nomenat tresorer de l’arquebisbat de Sàsser Sardenya pel seu protector, Gaspar Fuster, arquebisbe d’aquella diòcesi sarda, no arribà a anar-hi, i restà a València en qualitat de beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu, on fou, també, arxiver des del 1696 Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, que comencen amb la mort de Ferran el Catòlic i acaben amb la mort de Carles II Sembla que es basà en documentació de l’arxiduc que regia El manuscrit original passà al seu nebot, Tomàs Agustí Sales i…

És un equipament educatiu format per documents en tot tipus de suport que té la missió d’afavorir l’adquisició de les competències bàsiques i el desplegament dels continguts curriculars en totes les àrees i etapes educatives En concret és fonamental per a l’assoliment de la competència informacional, el foment de la lectura i l’adquisició d’aprenentatges autònoms La legislació catalana del 2009 estableix que els centres educatius de Catalunya han de disposar d’una biblioteca escolar, però a la gran majoria de centres no s’ha assolit un servei de qualitat Des del 2005 la…

 S’obté calculant el nombre de vegades que els articles d’una revista han estat citats per la resta de revistes Aquesta mesura no reflecteix directament la qualitat científica de les publicacions, però sí la influència o popularitat d’una determinada revista i, de retruc, la dels autors que hi publiquen, i és un indicador usat sovint en l’avaluació de la producció científica El factor d’impacte és calculat anualment per l’Institute for Scientific Information ISI de Filadèlfia, que pertany a l’empresa Thomson Reuters, i es publica en el Journal citation reports Són analitzades…

Llicenciat en filosofia i diplomat en biblioteconomia i documentació Des de 1997 és director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya CBUC Prèviament ha estat director de les biblioteques de la Universitat Politècnica de Catalunya 1989-97 i professor a l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació Ha format part de diversos comitès nacionals i internacionals de biblioteques Actualment és membre del Consell General d’OCLC Online Computer Library Center, de la Comissió Executiva de LIBER Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche, del…

Vida i obra Continuà el negoci patern de fabricació de llibres ratllats Participà de jove en el moviment literari del començament de segle, collaborà a L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia Denuncià la precarietat del mercat literari en català de l’època des d’ El Poble Català i Joventut , on destacà com a crític literari Fou traductor d’autors antics Longus i Apulei, 1905 i moderns Els contes de Perrault , 1909 La seva bibliografia és molt extensa, principalment en el camp de la bibliofília i de l’edició de textos catalans antics Cal esmentar, en primer lloc, la fundació de…

Vida i obra L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat Dirigí el mensual Los Amichs Tintorers 1890-93, i publicà diferents articles literaris i la primera traducció del francès de L’Art del Comediant per Coquelin i La vaga dels forjadors de Copée L’any 1896 publicà El año artístico y literario en Barcelona , i el 1899, un estudi en La…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment…

Documentació en general Entrada de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona © Universitat de Barcelona La tendència cap a l’accés obert de la documentació científica va fer un pas important a escala mundial amb la promulgació del Pla S, el setembre del 2018 Es tracta d’una iniciativa que pretén assolir el 2020 l’accés obert de totes les publicacions de recerca finançades amb fons públics El promou la Coalició S, formada pels òrgans de finançament de la recerca de dotze països europeus, la Fundació Bill i Melinda Gates i Wellcome Trust, i té el suport de…

Arxivística Pel que fa a infraestructures, cal destacar la inauguració, al febrer del 2009, de l'Arxiu del Pallars Jussà, a Tremp El nou equipament, situat a l'antiga Casa Sullà, té una superfície de més de 1000 m 2 i una capacitat de dipòsit de 5300 metres lineals en total Al principi d'any van començar a ser utilitzats els nous 118 m 2 com a dipòsit de l'Arxiu Comarcal del Solsonès, creats arran de la important remodelació i rehabilitació d'algunes dependències no utilitzades del Palau Llobera de Solsona, seu de l'Arxiu, que es va acabar al mes de novembre del 2008 Després de l'ampliació,…

Vida i obra Fill de Lluís Ferran d’Alòs marquès de Dou i gran especialista en heràldica i numismàtica i Gertrudis de Dou i de Moner molt afeccionada a la genealogia, rebé una primera formació preparatòria en el mateix entorn familiar i heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família Estudià filosofia i lletres 1902-06 a la Universitat de Barcelona i entrà en contacte amb qui fou el seu mestre principal, Antoni Rubió i Lluch , que el decantà cap als Estudis Universitaris Catalans i el feu entrar a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor, ja d’ençà de la fundació…