Resultats de la cerca

Tipus de documents Utilitat historiogràfica La documentació que caracteritza principalment els fons patrimonials fa referència a la legitimació del patrimoni compres, establiment , capbreu , documents judicials, a la seva transmissió testaments, pactes nupcials, donacions i a la seva administració llevadors de rendes, llibres comptables, rebuts i factures, inventaris Poden contenir igualment documentació aliena al patrimoni familiar, recollida per l’ocupació de càrrecs o per les activitats específiques dels membres del grup familiar La conservació i descripció d’aquests fons arxivístics és de…

Professor de la Universitat de Barcelona 1964-84, conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 1961-74 i 1990-95 i director del Museu d’Història d’aquesta ciutat 1987-90 i secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, fou president dels Amics de l’Art Romànic 1983-99 i de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1995-2001 Fou membre dels patronats de Santes Creus 1969-2001 i, des del 1994 del de la Seu Vella de Lleida Publicà, entre altres treballs d’història medieval catalana,  Alfons el Cast 1960,  Expansió catalana per la Mediterrània 1967, ’Cònsols del Mar’ y ‘Cònsols d’…

A mesura que l’estructura feudal dels s XI i XII permetia la formació de municipis amb dret a elegir els propis representants i prendre acords amb caràcter executiu, cada un d’ells procurava de conservar els documents originals acreditatius dels privilegis i les llibertats i els registres de les resolucions del consell, així com els llibres de comptabilitat La classificació de l’arxiu comprenia separadament els documents rebuts privilegis, lletres, suplicacions, etc, els produïts per l’administració acords, lletres patents o closes, crides, ordinacions, etc, processos, contractes, memorials,…

Antigament, confós sovint amb regest, indicà un recull ordenat de cartes expedides per una entitat o de documents notarials, per justificar l’activitat dels escrivans o notaris Difereix del cartulari, compilació de documents a ús del qui els rep, que té una finalitat històrica o jurídica El seu origen es deu als commentarii romans rotlles de papir on eren transcrites les actes del senat i dels cònsols i, posteriorment, de la cancelleria imperial Conservat l’ús per la cancelleria pontíficia, hom en coneix dels pontificats de Lleó I 440-461, de Gregori I 590-604 i de Gregori VII 1073-85 bé que…

Vida i obra Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell 1901-10 Fou ordenat de sacerdot el 1910 Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell manuscrit dels segles XIII-XIV, treball que enllestí el 1912 El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell” El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicà Documents en vulgar…

Començaren a constituir-se a Itàlia al s XII continuaren a Occitània Provença i Llenguadoc Els manuals notarials més antics de Catalunya pertanyen al s XIII Vic, 1220 Castellfollit de la Roca, 1222 Manresa, 1243 Olot, 1267 Barcelona, Figueres, Reus, Santa Coloma de Queralt i Terrassa, més tardans dins el mateix s XIII A partir del s XIV, els manuals notarials són abundosos, formats per resums de les actes o còpies generalment sense les clàusules formulàries Els manuals eren propietat del notari, i en podia disposar en vida o per herència A poc a poc aquest dret s’anà limitant fins que hom…

Vida i obra Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i, en professar, canvià el seu nom de Joaquim pel d’Anselm Després feu la llicenciatura de teologia a l’Anselmianum de Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament a l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Ehrle i, a Friburg de Brisgòvia, amb Heinrich Finke 1921-24 Fou responsable de la impremta de Montserrat i fou nomenat arxiver del monestir de Montserrat, on fundà les dues colleccions de documents i estudis Analecta Montserratensia 1917 i Catalonia Monastica  1926 Ben…

La pràctica d’illustrar llibres és molt antiga N'és un dels exemples més antics el Llibre dels Morts , compost a Egipte vers l’any 1900 aC Els exemples de miniatura en papirs grecs i llatins són gairebé inexistents Hom conserva, per contra, alguns importants còdexs llatins miniats dels segle IV al VI El manuscrit grec miniat més antic és la Ilíada picta , datable del segle V, amb miniatures que segueixen la tradició romana La miniatura bizantina, que ha deixat alguns còdexs illustrats remarcables del segle VI, com el Gènesi de Viena, experimentà un llarg eclipsi des del segle VII fins al…

La descoberta de l’escriptura i la possibilitat de fer-la duradora produïren la creació dels arxius on conservar les actes, els contractes o els comptes Els arxius reials més antics han estat descoberts modernament en les excavacions de Mesopotàmia i a l’Àsia Menor la ciutat de Mari’ ha proporcionat més de 20000 peces de terra cuita amb escriptura cuneïforme des del segle XIX aC, i semblantment la ciutat d’Ugarit, on fou reconeguda una distribució entre texts diplomàtics, administratius i de comptabilitat, així com al palau d’Assurbanipal, de Nínive segle VIII aC Són també notables l’arxiu…

Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comendatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt probablement per…