Resultats de la cerca

En aquest moviment d’ascens o descens, l’aire es refreda o s’escalfa aproximadament a raó d’1ºC per cada 100 m de variació de nivell Atès que molts moviments a l’atmosfera són aproximadament adiabàtics, el càlcul de la temperatura potencial té notables aplicacions, entre d’altres saber si l’aire que puja o baixa estarà més fred o més calent que l’ambient, fet que determina el caràcter de l’estabilitat d’estratificació de l’atmosfera

S'origina al cinturó continental i oceànic equatorial limitat tant al N com al S per unes línies que oscillen entre els parallels 10 i 20 en ambdós hemisferis Aquest límit augmenta, en els respectius estius, fins el parallel 20 tant N com S, aproximadament, i més marcadament sobre els continents

S'origina a l’hivern damunt les masses continentals de Nord-amèrica i d’Àsia fins al parallel 40º N aproximadament i, a l’estiu, la regió font es contreu fins a traspassar el parallel 50º N L’aire polar continental no es forma a l’hemisferi austral a causa de la poca importància de les possibles regions font

Estableix que a l’hemisferi nord els vents segueixen aproximadament la direcció de les línies isòbares, deixant a la dreta les pressions altes, i que aquestes presenten sempre una petita component cap a les pressions baixes És una conseqüència de la força de Coriolis acceleració de Coriolis , i, per tant, a l’hemisferi sud hom observa el fenomen invers

És degut a l’expansió de l’aire al pas de la descàrrega elèctrica Atès que la propagació del so es més lenta que la de la llum, hom sent el tro després de veure el llamp La distància del llamp a l’observador pot ésser calculada aproximadament a raó d’1 km per cada tres segons de retard del tro amb relació al llamp

En l’atmosfera, l’ascens de l’aire humit implica generalment un refredament a causa de la seva expansió en assolir progressivament pressions cada vegada més baixes Aquest refredament, aproximadament adiabàtic, augmenta la humitat relativa de l’aire ascendent fins a arribar al 100% aire saturat i, a partir de l’alçària anomenada nivell de condensació, provoca la condensació del vapor d’aigua en forma de petites gotes de núvol En funció de la causa de l’ascens de l’aire, el nivell de condensació adopta diferents noms nivell de condensació per elevació, per mescla, per convecció,…

L’instrument per a mesurar-la és anomenat baròmetre Quan al nivell de la mar i a la temperatura de 15°C la pressió atmosfèrica és igual a la que exerceix una columna de mercuri de 760 mm d’altura, és anomenada pressió normal El valor de la pressió atmosfèrica pot variar molt d’un lloc a l’altre, i és alterat per l’altura i pel pas de pertorbacions atmosfèriques En meteorologia, la pressió atmosfèrica ha estat expressada en millímetres de mercuri o torrs aproximadament fins el 1914, i a partir d’aquesta data en millíbars

Consisteix en un armari de fusta amb una porta articulada, situat de forma que la seva base és, aproximadament, a un metre sobre el sòl Totalment pintat de blanc, té ventilació indirecta a través d’unes persianes de llibret laterals i del fons Aquesta ventilació i la construcció d’un doble sostre permeten que els termòmetres installats al seu interior no es vegin afectats per la radiació solar directa ni la radiació terrestre Usualment, allotja termòmetres de màxima i mínima i un psicròmetre En installacions més completes hi ha també un termògraf i un hidrògraf És anomenat també…

Això és degut al fet que els nuclis anticiclònics subtropicals que constitueixen màxims absoluts de pressió determinen que la pressió atmosfèrica augmenti de l’equador fins aproximadament 30° de latitud de cada hemisferi i de manera que aquest augment és tant més reduït com més gran és l’elevació sobre el sòl El protoalisi assoleix gairebé els 10 km d’altura en el mateix equador, i altures tant més petites com més augmenta la latitud, fins al tròpic, i per sobre d’ell regnen corrents d’aire de ponent A la regió equatorial, entre 1 i 2,5 km d’altura es produeix una forta inversió…

Aquesta classe d’energia pot ésser considerada com una collecció o espectre d’ones d’una àmplia gamma de longituds d’ona que es propaguen amb una velocitat constant de 300 000 km/s L’espectre de la radiació solar és constituït per raigs X 0,002 μm-0,010 μm raigs gamma i raigs ultraviolats 0,010 μm-0,400 μm, el conjunt dels quals transporta el 9% de l’energia total raigs visibles 0,410 μm-0,700 μm, que representen el 41%, i raigs infraroigs 0,700 μm-1000 μm, que comprenen el 50% Hom defineix com a radiació d’ona curta l’interval que comprèn longituds d’ona entre 0,2 μm i 5 μm, i com a radiació…