Resultats de la cerca

Sobre Àfrica el vent és sec, però en arribar a les costes europees és força humit Perjudica les collites Als Països Catalans bufa del S-E

Bufa correntment a l’hivern, però també, més feblement, a l’estiu, i és anomenat borino Pot arribar a 120 km/h, i pot representar un greu perill per a la navegació

Pot arribar a assolir una gran potència vertical, i de vegades presenta cims arrodonits o en forma de cúpules Els fractocúmuls de mal temps apareixen per sota dels altostrats, nimboestrats, cumulonimbes o cúmuls molt desenvolupats

En les primeres dècades de la predicció numèrica del temps, a partir de mitjan segle XX, s’empraven models numèrics amb un gran nombre d’hipòtesis que limitaven molt el valor de les prediccions meteorològiques, però amb l’augment de la potència de càlcul dels computadors s’aconseguia eliminar hipòtesis, fins a arribar als models actuals, que utilitzen tan sols les equacions primitives, amb variables directament observables com temperatura, humitat, vent, etc

En l’atmosfera, l’ascens de l’aire humit implica generalment un refredament a causa de la seva expansió en assolir progressivament pressions cada vegada més baixes Aquest refredament, aproximadament adiabàtic, augmenta la humitat relativa de l’aire ascendent fins a arribar al 100% aire saturat i, a partir de l’alçària anomenada nivell de condensació, provoca la condensació del vapor d’aigua en forma de petites gotes de núvol En funció de la causa de l’ascens de l’aire, el nivell de condensació adopta diferents noms nivell de condensació per elevació,…

Els núvols del tipus cumulonimbus, característics dels cels tempestuosos, solen presentar acumulacions de càrregues d’un signe o altre Quan en algun lloc les diferències de potencial que aquestes acumulacions originen són prou elevades, s’inicia la descàrrega, que sol presentar la forma d’un arc lluminós allargassat i amb ramificacions laterals La resplendor produïda, anomenada  llampec , va acompanyada, sovint, d’un tro L’observació fotogràfica dels llamps demostra que, en realitat, són constituïts per una successió de descàrregues parcials produïdes a intervals d’una centèsima de segon L’…

Descoberta pels físics Kennelly i Heaviside al primer quart del segle XX ambdós, independentment, conclogueren la necessitat de la seva existència per a explicar la transmissió de les ones de ràdio a distàncies llargues Les pressions mínimes que s’hi registren permeten l’absorció dels raigs ultraviolats curts, els quals, juntament amb l’acció dels raigs còsmics i de l’aportació de partícules electritzades del Sol, permeten processos d’ionització molt actius que originen concentracions d’electrons lliures molt grans La seva estructura elèctrica no és uniforme una capa més baixa capa D, que…

Es produeix quan partícules d’aire lleuger se situen a un nivell igual o inferior a partícules d’aire més dens, i origina una sèrie de moviments ascendents que són compensats per altres de descendents L’inici de l’ascensió i, per tant, de la inestabilitat pot ésser provocat per l’impuls de qualsevol pertorbació, per la mateixa orografia, per una aportació de calor o per l’advecció de masses d’aire més càlid El descens de temperatura en l’ascensió segueix unes taxes diferents segons que l’aire sigui sec, humit o saturat Quan les partícules ascendents són d’aire sec, llur temperatura minva 1°C…

Fou descoberta pel geofísic francès Léon Teisserenc de Bort el 1899 després d’efectuar nombrosos sondeigs a la ciutat de Trappes, arribà a fixar-la l’any 1902 fins als 80 km d’altitud Posteriorment, al Congrés de la Unió Geodèsica i Geofísica Internacional, a Brusselles 1951, hom distingí en aquesta estratosfera dues capes, una la mateixa estratosfera en el sentit inicial, i l’altra la mesosfera El nom correspon al fet que era considerada, inexactament, una capa de calma absoluta i de perfecta estratificació els vents hi poden arribar a assolir velocitats de 250 km/h, i els…

En el procés de formació de la pluja, que és molt complex, resulta essencialment indispensable la presència de nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de rosada, per tal que les minúscules gotes que formen un núvol s’agrupin en gotes de pluja El diàmetre de les gotes de pluja és molt variable, comprès generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depèn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a l’interior dels núvols o a les capes atmosfèriques de sota d’ells Quan les gotes tenen un diàmetre menor de 0,5 mm i són nombroses, la precipitació és anomenada plovisqueig…