Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
evolució adiabàtica saturada
Meteorologia
Transformació d’una massa d’aire saturat que conserva l’entropia.
En aquesta evolució els productes de condensació o congelació produïts en l’ascens de l’aire s’incorporen al corrent ascendent, sense pèrdua de massa, de manera que en el descens aquests productes s’evaporen i l’aire passa a cada nivell pel mateix estat que tenia en l’ascens
baixa de temperatura
Meteorologia
Descens de la temperatura ocasionat per l’adveniment d’una massa d’aire fred.
A les cartes del temps és posada en evidència pel traçat concèntric de les isalotermes
temperatura potencial
Meteorologia
És la que assoleix l’aire sec quan evoluciona adiabàticament (sense intercanvi de calor amb l’ambient que l’envolta) fins a una pressió de referència, generalment de 1.000 hPa.
En aquest moviment d’ascens o descens, l’aire es refreda o s’escalfa aproximadament a raó d’1ºC per cada 100 m de variació de nivell Atès que molts moviments a l’atmosfera són aproximadament adiabàtics, el càlcul de la temperatura potencial té notables aplicacions, entre d’altres saber si l’aire que puja o baixa estarà més fred o més calent que l’ambient, fet que determina el caràcter de l’estabilitat d’estratificació de l’atmosfera
clima equatorial
Meteorologia
Geografia
Clima humit i calorós característic de les terres pròximes a l’equador.
Són característiques d’aquest clima les temperatures elevades, les pluges i la humitat, constants tot l’any No es dóna cap estació seca les pluges, malgrat que hi ha uns màxims i uns mínims, produïdes pel refredament de les masses ascendents d’aire calent que convergeixen a la zona equatorial de baixes pressions, són constants, les elevades temperatures varien molt poc llur oscillació anual és d’uns 2,5°C, però la diària és més gran —uns 10°C— a causa del descens nocturn de la temperatura provocat per les pluges Hi ha diversos tipus de clima equatorial, com l’amazònic, a la conca…
pluja radioactiva
Meteorologia
Física
Descens vers el sòl de pols formada per partícules esdevingudes radioactives com a conseqüència d’una explosió nuclear.
Una primera pluja radioactiva , anomenada pluja local , té lloc durant un interval de poques hores després de l’explosió, cau sobre una zona més o menys propera al lloc de l’explosió i, en el cas d’explosions experimentals, pot ésser controdada Hi ha, però una segona pluja radioactiva, anomenada pluja mundial , la caiguda de la qual té lloc al cap de mesos o bé d’anys de l’explosió i abasta una zona molt amplia i de localització imprevisible, bé que la radioactivitat ja ha minvat notablement
anticicló
Meteorologia
Nucli d’altes pressions encerclat per un sistema d’isòbares tancades d’un radi entre 350 i 2.000 km.
L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser provocat o bé…
clima de muntanya
Meteorologia
Geografia
Tipus de clima propi de la muntanya, les característiques del qual, derivades de l’altitud, són la disminució de les temperatures, la inversió tèrmica durant l’hivern, la formació de sistemes de vents típics i l’augment de les precipitacions.
La temperatura disminueix, amb l’augment de l’altitud, 0,6°C cada 100 m, bé que aquest valor canvia per factors locals, com és ara la insolació segons que el vessant sigui de solana o d’obaga, una determinada hora o l’estació La inversió tèrmica es produeix a causa de l’acumulació d’una massa d’aire freda a les terres baixes, mentre que a les parts altes es troben les masses d’aire més càlides La formació d’uns sistemes de vents característics és donada per les diferències tèrmiques entre els cims i les valls així s’originen brises diürnes i nocturnes i vents violents, produïts per una forta…
inestabilitat atmosfèrica
Meteorologia
Situació de l’atmosfera terrestre en què les partícules d’aire no resten establertes.
Es produeix quan partícules d’aire lleuger se situen a un nivell igual o inferior a partícules d’aire més dens, i origina una sèrie de moviments ascendents que són compensats per altres de descendents L’inici de l’ascensió i, per tant, de la inestabilitat pot ésser provocat per l’impuls de qualsevol pertorbació, per la mateixa orografia, per una aportació de calor o per l’advecció de masses d’aire més càlid El descens de temperatura en l’ascensió segueix unes taxes diferents segons que l’aire sigui sec, humit o saturat Quan les partícules ascendents són d’aire sec, llur…
depressió atmosfèrica
Meteorologia
Nucli de baixes pressions amb un diàmetre entre 500 km i 2.000 km.
A la superfície constitueix un centre de convergència de vents que tendeixen a l’ascendència en altitud els vents circulen entorn de les isòbares, amb una direcció antihorària a l’hemisferi nord i horària a l’hemisferi sud Les depressions atmosfèriques poden ésser d’origen tèrmic o d’origen dinàmic Una depressió tèrmica és provocada pel sobreescalfament de la massa d’aire i el seu consegüent descens de pressió sol ésser molt extensa i manté una posició relativament fixa fins que desapareix són depressions d’aquesta mena les que es formen a la primavera i a l’estiu sobre els…
bossa d’aire
Meteorologia
Transports
Porció d’aire atmosfèric, menys dens que el del seu voltant, que provoca en les aeronaus una disminució de la sustentació, acompanyada d’un descens brusc si no és compensada.
Es troben sovint a sotavent de les muntanyes o damunt les superfícies fredes