Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
mesoescala
Meteorologia
Escala corresponent a fenòmens meteorològics que abracen extensions horitzontals mitjanes, entre uns pocs i algunes desenes de quilòmetres.
En l’enorme rang de dimensions dels fenòmens atmosfèrics, la mesoescala representa una escala intermèdia entre la microescala que abraça fenòmens de reduïdes dimensions, com un petit remolí de vent, l’intercanvi de calor en la capa d’aire propera a terra, la dispersió d’un contaminant a l’atmosfera, etc i la macroescala a la qual pertanyen els sistemes i les pertorbacions de molt gran abast, com els anticiclons, les depressions o algunes ones atmosfèriques que impliquen longituds de milers de quilòmetres Fenòmens típics de la mesoescala són, per exemple, les…
supercèl·lula

Supercèl·lula
Meteorologia
Núvol de tempesta de relativament grans dimensions i llarga durada amb forts corrents ascendents.
Produeix pluges de gran intensitat, calamarsa i pedra El seu aparell elèctric també és excepcional La major part de tornados i mànegues es produeixen en aquest tipus de tempesta
microfísica de núvols
Meteorologia
Estudi dels processos que originen les partícules d’ aigua o gel que formen els núvols i les partícules de les precipitacions.
La formació de les diminutes gotes d’aigua o dels cristalls de gel que formen els núvols comença la nucleació, és a dir, la generació de gotes per difusió del vapor d’aigua sobre unes partícules en suspensió a l’atmosfera anomenades nuclis de condensació els cristalls es formen per difusió del vapor sobre els nuclis de gel Les petites dimensions d’aquests nuclis típicament de dècimes de micròmetre i les de les gotetes o els cristalls de gel que formen el núvol generalment d’alguns micròmetres de radi determinen el nom de microfísica que es dona a l’estudi dels processos de…
flammagenitus
Meteorologia
Dit del núvol especial que s’origina com a conseqüència de fonts de calor naturals localitzades, com ara incendis forestals o activitat volcànica.
Els núvols flammagenitus s’originen a partir de l’intens escalfament de l’aire des de la superfície, la presència de fum i el vapor d’aigua Les grans dimensions que arriben a tenir aquests núvols convectius afavoreixen els processos de precipitació en les seves parts altes, que es converteixen en tempestes amb llamps Aquests precipitacions poden apagar els mateixos incendis o, paradoxalment, poden provocar nous incendis per l’activitat elèctrica Els flammagenitus generats per grans incendis forestals o megaincendis o per grans erupcions volcàniques poden assolir altituds…
espècie de núvol
Meteorologia
Cadascuna de les categories en què poden dividir-se els gèneres de núvols, basades en la forma, les dimensions, l’estructura interna o el procés de formació.
Segons l’Organització Meteorològica Internacional espècies de núvols són quinze calvus , capillatus , castellanus , congestus , fibratus , floccus , fractus , humilis , nebulosus , lenticularis , mediocris , spissatus , stratiformis , uncinus i volutus
escala sinòptica
Meteorologia
Escala que agrupa fenòmens o sistemes meteorològics de grans dimensions, de l’ordre de milers de quilòmeters, com anticiclons, depressions frontals, masses d’aire, ones del corrent en raig, etc.
neu

Carrers de Moià (Bages) amb neu
© CIC-Moià
Meteorologia
Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons.
Quan la temperatura d’un núvol baixa per dessota dels 0°C, les petites gotes d’aigua que el constitueixen poden congelar-se, és a dir, transformar-se en petits cristalls de glaç Ara bé, encara que la temperatura del núvol baixi fins a -40°C, la congelació no es produirà si les gotetes no contenen els anomenats nuclis de cristallització, que són partícules de pols de dimensions microscòpiques que actuen com a enceballs en el procés de congelació Un cop formats, els cristalls de glaç, que tenen sovint unes formes hexagonals molt espectaculars, es reuneixen en grups, que són les volves de neu…
minihuracà mediterrani
Meteorologia
Pertorbació ciclònica de morfologia semblant a la dels ciclons tropicals però de menor intensitat i de dimensions més reduïdes que es produeix sobre la mar Mediterrània, la qual afecta ocasionalment les zones litorals.
circulació general atmosfèrica

L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…
granímetre
Meteorologia
Instrument consistent en una placa de material rígid fàcilment deformable que s’utilitza per a enregistrar l’impacte dels grans de pedra o de calamarsa, i que permet mesurar el nombre de grans caiguts per unitat de temps i superfície i les dimensions que presenten.