Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
evaporímetre
Meteorologia
Instrument per a mesurar la intensitat de l’evaporació atmosfèrica.
Consta fonamentalment d’un recipient pla, de secció coneguda, que hom pesa a intervals iguals de temps per a determinar la quantitat de líquid evaporat per unitat de superfície i de temps
heliògraf
Meteorologia
Aparell per a mesurar el temps d’insolació.
El més conegut és l' heliògraf de Campbell-Stokes , constituït per una esfera de vidre que concentra els raigs del Sol en un punt, el qual, en el transcurs del dia, es desplaça sobre una cartolina i hi deixa un rastre carbonitzat en els intervals durant els quals ha brillat el Sol
sonda
Meteorologia
Instrument que permet de conèixer algunes propietats de l’estat de l’atmosfera a l’altura (baló).
Les primeres sondes foren els balons pilots , que permetien la mesura del vent a l’altura El baló és llançat des de terra, i el seu moviment és seguit a intervals de temps convenients amb un teodolit o un radar Hom en representa les posicions en un disc, i amb això mesura el vent a les distintes capes El 1928 el meteoròleg rus Molčanov inventà la radiosonda , que permet la mesura de la temperatura, la humitat i la pressió a distintes altures També cal esmentar els sondatges efectuats amb avió
llamp

Llamp
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Descàrrega elèctrica automantinguda del tipus d’allau i anàloga a la guspira, que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre un núvol i el sòl.
Els núvols del tipus cumulonimbus, característics dels cels tempestuosos, solen presentar acumulacions de càrregues d’un signe o altre Quan en algun lloc les diferències de potencial que aquestes acumulacions originen són prou elevades, s’inicia la descàrrega, que sol presentar la forma d’un arc lluminós allargassat i amb ramificacions laterals La resplendor produïda, anomenada llampec , va acompanyada, sovint, d’un tro L’observació fotogràfica dels llamps demostra que, en realitat, són constituïts per una successió de descàrregues parcials produïdes a intervals d’…
carta del temps

Exemple de mapa del temps de superfície
Meteorologia
Qualsevol carta o mapa en els quals són representades les dades i les anàlisis que descriuen l’estat de l’atmosfera sobre una gran àrea per a un instant determinat.
Les més importants són les cartes de superfície , les quals representen la distribució de la pressió a nivell del mar cartes isobàriques i, per tant, les posicions de les àrees d’altes pressions i de baixes pressions i la posició i la natura dels fronts i les masses d’aire, i les cartes de pressió constant o cartes de nivell superior , que contenen gràfics de dades i anàlisis de distribució de factors tals com l’alçada de la superfície, el vent, la temperatura i la humitat Entre les cartes auxiliars cal destacar les cartes de gruix , que representen el gruix d’un cert estat físicament…
pluja

Pluja
© C.I.C.-Moià
Meteorologia
Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols.
En el procés de formació de la pluja, que és molt complex, resulta essencialment indispensable la presència de nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de rosada, per tal que les minúscules gotes que formen un núvol s’agrupin en gotes de pluja El diàmetre de les gotes de pluja és molt variable, comprès generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depèn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a l’interior dels núvols o a les capes atmosfèriques de sota d’ells Quan les gotes tenen un diàmetre menor de 0,5 mm i són nombroses, la precipitació és anomenada plovisqueig…
xàfec
Meteorologia
Pluja molt forta, que dona lloc a una precipitació de curta durada i amb intervals de cel clar.
Procedeix dels cumulonimbes, i és senyal d’una estratificació inestable, en la qual tenen lloc ràpids moviments verticals de l’aire Es distingeix de la tempestat pel desenvolupament dels cumulonimbes, que és menor, i per no anar acompanyat de llamps i trons
ràfega
Meteorologia
Fluctuació del vent en direcció i velocitat, que s’esdevé a intervals curts inferiors quasi sempre a un minut i, a vegades, de pocs segons.
Són degudes a moviments verticals ràpids i irregulars de l’aire