Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
protoalisi
Meteorologia
Vent que, a la regió equatorial, determinat per la força de Coriolis i paral·lel a les isòbares i, per tant, sensiblement paral·lel a l’equador, bufa de llevant, en lloc de bufar directament dels tròpics a l’equador segons el meridià, tal com hauria de bufar.
Això és degut al fet que els nuclis anticiclònics subtropicals que constitueixen màxims absoluts de pressió determinen que la pressió atmosfèrica augmenti de l’equador fins aproximadament 30° de latitud de cada hemisferi i de manera que aquest augment és tant més reduït com més gran és l’elevació sobre el sòl El protoalisi assoleix gairebé els 10 km d’altura en el mateix equador, i altures tant més petites com més augmenta la latitud, fins al tròpic, i per sobre d’ell regnen corrents d’aire de ponent A la regió equatorial, entre 1 i 2,5 km d’altura es produeix una…
isanòmala
Meteorologia
Dit de la línia que uneix els punts que registren igual anomalia en una determinada magnitud meteorològica.
La més emprada és la isanòmala tèrmica , que assenyala per a cada lloc la diferència entre la temperatura mitjana reduïda al nivell de la mar i la que li correspon per la seva latitud
raigs crepusculars
Astronomia
Meteorologia
Il·luminació difusa deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol (crepuscle).
La duració de la llum crepuscular, que prolonga la duració de la llum diürna d’una manera notable, depèn de la composició de l’atmosfera i de la velocitat amb què el sol surt i desapareix per l’horitzó, o sia de la latitud i de l’època de l’any
anomalia
Meteorologia
Desviació d’una magnitud meteorològica del seu valor normal.
Hom acostuma a considerar l’ anomalia tèrmica per a indicar la diferència entre el valor mitjà anual de la temperatura en un lloc donat i el valor que li correspondria segons la latitud Quan la mitjana anual és més gran que la temperatura del parallel, l’anomalia és positiva , i en cas contrari, negativa Les isoanòmales són les línies que uneixen els punts d’anomalia iguals
vorticitat
Meteorologia
Física
Magnitud que mesura el moviment de rotació de les partícules d’un fluid.
És utilitzada en la dinàmica de fluids Es considera que un fluid té vorticitat positiva quan el moviment és ciclònic sentit antihorari a l’hemisferi nord i el contrari a l’hemisferi sud i vorticitat negativa quan és moviment anticiclònic moviment horari a l’hemisferi nord i el contrari al sud En fluids geofísics com és l’oceà, la vorticitat planetària es defineix per f=2Ω sin α, on α és la latitud
alisis
Meteorologia
Vents baixos i constants que bufen a la zona tòrrida, des de les faixes tropicals anticiclòniques cap a la zona de les calmes equatorials, de manera que a l’hemisferi boreal són del NE, i a l’austral del SE.
Són uns desviaments de la part inferior del protoalisi produïts pel fregament d’aquest amb la superfície terrestre Els límits en latitud dels indrets on bufen els alisis són, tanmateix, variables, car la declinació del sol influeix sobre ells fent-los oscillar de N a S en funció d’aquesta Amb la teoria tèrmica de la circulació de l’atmosfera hom atribuí als alisis el paper de motors principals de la dita circulació, però rebutjada aquesta teoria i a mesura que s’ha anat seguint la moderna teoria dinàmica, els alisis han quedat relegats a vents sense transcendència dins la…
anticicló
Meteorologia
Nucli d’altes pressions encerclat per un sistema d’isòbares tancades d’un radi entre 350 i 2.000 km.
L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser provocat o bé…
factor climàtic
Meteorologia
Geografia
Cadascun dels fets que determinen el clima d’un indret determinat, que poden ésser constants o variables.
Els principals són la latitud, que determina la durada del dia a les diferents èpoques de l’any i també la intensitat de la insolació, a través de les quals influeix sobre la temperatura l'altitud, que influeix de tres maneres sobre el clima disminució de la pressió, disminució de les temperatures i augment de les precipitacions l’allunyament de la mar o continentalitat, puix que la capacitat de l’aigua de conservar més calor que la terra té una influència moderadora sobre el clima que, en combinació amb el relleu, penetra més o menys, a l’interior, tot determinant uns climes…
radiació solar
Astronomia
Meteorologia
Energia emesa pel Sol en forma de radiació electromagnètica.
Aquesta classe d’energia pot ésser considerada com una collecció o espectre d’ones d’una àmplia gamma de longituds d’ona que es propaguen amb una velocitat constant de 300 000 km/s L’espectre de la radiació solar és constituït per raigs X 0,002 μm-0,010 μm raigs gamma i raigs ultraviolats 0,010 μm-0,400 μm, el conjunt dels quals transporta el 9% de l’energia total raigs visibles 0,410 μm-0,700 μm, que representen el 41%, i raigs infraroigs 0,700 μm-1000 μm, que comprenen el 50% Hom defineix com a radiació d’ona curta l’interval que comprèn longituds d’ona entre 0,2 μm i 5 μm, i com a radiació…
boira
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Fenomen atmosfèric que es produeix quan una porció d’aire, d’extensió més o menys gran, porta en suspensió partícules d’aigua, provinents de la condensació del vapor de l’atmosfera, en densitat suficient perquè la visibilitat sigui inferior a un quilòmetre.
S’origina en refredar-se una extensió d’aire, fenomen que pot ésser provocat per refredament directe, per mescla o per evaporació Les boires de refredament directe són de radiació , ocasionades pel refredament nocturn d’una capa d’aire estancat, prou prima i humida, pròpies de les estacions fredes, especialment la tardor, i freqüents als Països Catalans i en indrets de latitud semblant, o d’ advecció , degudes al pas d’una massa d’aire relativament càlida i humida per damunt d’un sòl fred, com les de Terranova i les de l’estret de Gibraltar Les boires de mescla són formades en…