Resultats de la cerca

 Els llamps i els trons són exemples d’electrometeors

Procedeix dels cumulonimbes, i és senyal d’una estratificació inestable, en la qual tenen lloc ràpids moviments verticals de l’aire Es distingeix de la tempestat pel desenvolupament dels cumulonimbes, que és menor, i per no anar acompanyat de llamps i trons

Quan fa bon temps aquests corrents són constituïts pels moviments d’ions positius en sentit vertical cap a la superfície terrestre i d’ions negatius en sentit contrari, a causa del camp elèctric vertical de dalt a baix existent entre la ionosfera i la superfície terrestre Aquests elements poden considerar-se, respectivament, com les plaques positiva i negativa d’un condensador, el condensador tellúric, amb l’atmosfera com a dielèctric En el cas de les tempestes, els corrents elèctrics tenen noms específics llamps, llampecs, etc

Els núvols del tipus cumulonimbus, característics dels cels tempestuosos, solen presentar acumulacions de càrregues d’un signe o altre Quan en algun lloc les diferències de potencial que aquestes acumulacions originen són prou elevades, s’inicia la descàrrega, que sol presentar la forma d’un arc lluminós allargassat i amb ramificacions laterals La resplendor produïda, anomenada  llampec , va acompanyada, sovint, d’un tro L’observació fotogràfica dels llamps demostra que, en realitat, són constituïts per una successió de descàrregues parcials produïdes a intervals d’una centèsima…

Els núvols flammagenitus s’originen a partir de l’intens escalfament de l’aire des de la superfície, la presència de fum i el vapor d’aigua Les grans dimensions que arriben a tenir aquests núvols convectius afavoreixen els processos de precipitació en les seves parts altes, que es converteixen en tempestes amb llamps Aquests precipitacions poden apagar els mateixos incendis o, paradoxalment, poden provocar nous incendis per l’activitat elèctrica Els  flammagenitus  generats per grans incendis forestals o megaincendis o per grans erupcions volcàniques poden assolir altituds…

La tempestat va acompanyada normalment de trons i llamps, i la pluja és intensa, generalment, en un espai curt de temps De bon començament el corrent d’aire ascendent origina, per condensació del seu vapor d’aigua, un núvol que es va engrandint i enlairant gradualment Quan plou, en caure la pluja, es produeix per arrossegament un corrent d’aire ascendent L’aire és fresc i produeix fortes ratxades de vent en el sòl En estendre's el corrent d’aire descendent, cessa el corrent ascensional Llavors els núvols s’estenen i es forma una capa de cirroestrats o altoestrats Les tempestats…