Resultats de la cerca

La quantitat de pluja és mesurada en millímetres de gruix d’aigua, és a dir, en litres per metre quadrat de superfície horitzontal Un altre tipus de pluviòmetre va proveït d’una cassoleta que bascula alternativament a banda i banda quan s’omple d’aigua Un sistema enregistrador indica quantes vegades s’ha produït el balanceig per unitat de temps

Biografia  Entrà a l’Escola Pia a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 19 d’agost de 1906 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat sacerdot el desembre del 1911 Exercí el magisteri de les primeres lletres a Moià 1911-14 i després a Igualada, Castellar del Vallès i Puigcerdà A Moià s’encarregà del naixent observatori meteorològic que havia iniciat el pare Josep M Jaume Adquirí un conjunt d’aparells, com baròmetre, termòmetre de mínimes, psicròmetre, evaporímetre i pluviòmetre Començà a anotar els núvols que hi havia i el grau…

L’enregistrament, anomenat pluviograma , és efectuat sobre un full de paper aplicat a la superfície d’un cilindre que és mogut per un aparell de rellotgeria i que gira entorn del seu eix en un dia o en una setmana La ploma inscriptora puja gradualment fins que han estat recollits 10 mm de pluja, moment en què es buida sobtadament el dipòsit en el qual ha estat recollida l’aigua, bé perquè s’ha tombat per l’efecte del seu propi pes pluviògraf de balança , bé perquè es buida el contingut mitjançant un sifó pluviògraf de sifó Amb aquests aparells hom pot deduir, de la quantitat de pluja…

En el seu interior hom introdueix una determinada quantitat de solució anticongelant, amb la qual es barreja l’aigua de pluja o es desfà la neu Per tal d’evitar l’evaporació hom cobreix la solució amb una capa d’oli mineral de baix punt de congelació

La meteorologia no té només en compte els canvis físics i químics de l’atmosfera, sinó també els diversos efectes directes d’aquesta sobre la superfície de la Terra, els oceans i la vida en general Hom empra el mot “temps” per a designar l’estat o les condicions de l’atmosfera així, hom parla de fred o de calor, cel cobert o esboirat, precipitació pluja, neu, etc, boira i moviment de l’aire vent Aquests components, caracteritzats per la temperatura, el vapor d’aigua i el moviment de l’aire, poden combinar- se entre ells de distintes maneres i donar com a resultat les diferents varietats de…