Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
meteor
Meteorologia
Qualsevol fenomen produït dins l’atmosfera terrestre.
Hi ha meteors aeris , tots relacionats amb els vents aquosos, deguts a la condensació, la precipitació i la congelació del vapor d’aigua atmosfèrica boira, núvols, pluja, pedra, rosada, gebrada lluminosos , deguts a fenòmens òptics de reflexió, refracció o difracció dels raigs del sol arc de Sant Martí, halos, corones i elèctrics , produïts per la càrrega elèctrica atmosfèrica llamp, tro, foc de Sant Telm
bandera
Meteorologia
Núvol paràsit que es forma a sotavent de certs pics molt alts, com una bandera blanca, en dies de vent fort.
Sembla produït per un fenomen de depressió baromètrica local i pel refredament subsegüent
anell de Bishop
Meteorologia
Cercle de color bru rogenc que en algunes ocasions hom veu, amb cel serè, entorn del Sol, comprès generalment entre els 10° i els 20° de distància a l’astre.
És atribuït a un efecte de difracció produït pel polsim volcànic suspès en les regions altes de l’atmosfera
ciclogènesi explosiva
Meteorologia
Procés ràpid i intens de formació d’un cicló o d’una depressió extratropical en superfície.
En aquest procés, produït per la interacció ciclogenètica d’una depressió o d’un tàlveg en superfície amb una depressió de nivells alts, la pressió atmosfèrica pot disminuir fins a 20 hPa en només 24 hores i produir depressions molt profundes que originen vents molt forts
pluviòmetre
Pluviòmetre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Instrument per a mesurar la quantitat de pluja caiguda, constituït essencialment per un recipient, dins el qual és recollida l’aigua precipitada.
La quantitat de pluja és mesurada en millímetres de gruix d’aigua, és a dir, en litres per metre quadrat de superfície horitzontal Un altre tipus de pluviòmetre va proveït d’una cassoleta que bascula alternativament a banda i banda quan s’omple d’aigua Un sistema enregistrador indica quantes vegades s’ha produït el balanceig per unitat de temps
rissaga de Sant Joan
Meteorologia
A Ciutadella (Menorca), gran i sobtada ressaca d’estiu que alguna vegada (1783, 1800) ha produït grans danys.
anemòmetre de fil calent
Meteorologia
Física
Anemòmetre basat en la mesura del refredament produït en un fil elèctric per efecte d’un corrent d’aire.
S'utilitza especialment per a mesurar corrents tènues
arc de sant Martí

Esquema de la formació de les gotes d’aigua de l’arc de Sant Martí
© Fototeca.cat
Meteorologia
Fenomen meteorològic consistent en l’aparició d’un o més arcs acolorits, concèntrics al voltant de l’antisol, quan una cortina de gotes d’aigua en forma de pluja, boirina, ruixada, etc., és il·luminada pel sol.
Cada un dels arcs és format per la gamma de radiacions visibles disposades com en l’espectre, però menys nítides que en aquest És produït en reflectir-se a la superfície interior de les gotes els diversos raigs produïts en descompondre's per refracció la llum blanca quan aquesta travessa la superfície anterior de les gotes, i que l'ull humà interpreta com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat Si els raigs solars efectuen una sola reflexió interna dona l' arc principal , vermell a la vora exterior i violeta a l’interior, a uns 40-42º al voltant del seu…
forçament radiatiu
Meteorologia
Alteració del balanç radiatiu produït pel canvi (generalment antròpic) en un component atmosfèric o en les propietats de la superfície terrestre.
El clima de la Terra és determinat pel balanç entre la radiació solar absorbida pel sistema Terra-atmosfera i la radiació d’ona llarga que surt cap a l’espai En aquest balanç influeixen notablement la composició de l’atmosfera i les propietats radiatives de la superfície terrestre Per això, la modificació de la concentració dels gasos atmosfèrics o del tipus de superfície es tradueix en un canvi, un forçament, del valor de la radiació absorbida o emesa El forçament radiatiu més important actualment, de naturalesa antròpica, és l’increment de les emissions de gasos hivernacle Aquests…
cúmul
Meteorologia
Núvol blanc d’origen convectiu produït per l’ascendència de masses d’aire a causa de l’escalfament de la superfície terrestre per la radiació solar.
Té formes arrodonides amb moltes protuberàncies a la part superior, i és pla a la inferior