Resultats de la cerca

El 1850 ABravais demostrà que hi ha catorze tipus d’ordenació regular, distribuint punts idèntics en l’espai, de manera que cada punt es repeteix a intervals regulars al llarg de cadascuna de les files reticulars de l’edifici d’un cristall Aquestes distribucions reben el nom de xarxes de Bravais , les quals són agrupades en els diferents sistemes cristallins sistema cristallí

Els b i són els vectors de la xarxa cristallina a i definits per b 1 = a 2 × a 3 a 1 a 2 × a 3 , etc de la definició resulta que satifan que a 1 b 1 = 1, b 1 b 2 =0, etc sistema cristallí, zones de Brillouin

Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…

Hom distingeix dues classes de dislocacions les de tascó , en què la distorsió de la xarxa cristallina és produïda per la introducció parcial d’un pla d’àtoms extraordinari, i la màxima pertorbació de la regularitat de la xarxa, és a dir, la dislocació pròpiament dita, és a les proximitats del pla extraordinari, o sia allà on acaba bruscament la intromissió d’aquest pla a l’interior del sòlid, i les helicoidals , per a descriure les quals hom acostuma a donar un procediment imaginari de produir-les Així, hom suposa que dins un cristall real es produeix un tall…

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, amb una xarxa anàloga a la de la cobaltita És fràgil, té una fractura desigual, una duresa de 5 i una densitat de 6,7 És de color gris plom, amb un esclat metàllic

Són constituïts per tetràedres de SiO 4 4 - , amb els tres vèrtexs units amb els de llurs veïns formant capes de SiO 4 4 - En la forma més simple d’aquesta unió hom obté una xarxa plana hexagonal de SiO 4 4 - Dues d’aquestes capes es poden enllaçar per mitjà de cations, de manera que restin unides íntimament formant estrats, i aquests s’uneixen entre ells també per mitjà de cations, com en el cas del grup de les miques, o més senzillament per mitjà de molècules d’aigua, com en els minerals argilosos

És donat per l’expressió següent P = m a + n b + p c , on m, n, p són nombres enters, i a , b , c vectors fonamentals, elegits com a eixos de coordenades, que hom pren com a unitats de longituds corresponents a la pròpia direcció