Resultats de la cerca
Es mostren 1355 resultats
cornubianita
Mineralogia i petrografia
Corniana formada a partir de roques argiloses no carbonatades.
corniana
Mineralogia i petrografia
Roca metamòrfica de gra fi o mitjà i microestructura granoblàstica produïda per metamorfisme de contacte.
Pot presentar porfiroblasts d’andalusita, cordierita i biotita, el desenvolupament incipient dels quals confereix a la roca un aspecte tacat característic Tot i que les cornianes no presenten orientacions preferents dels minerals, a vegades poden mostrar estructures orientades relictes La minerologia depèn de la roca original si provenen de roques margoses contenen minerals calcosilicats granats, epidots, wollastonita i són anomenades cornianes calcosilicatades , i si procedeixen de roques argiloses contenen silicats alumínics andalusita, cordierita, biotita i reben el nom de cornubianites
corindó

Corindó
© Fototeca.cat- G. Serra
Mineralogia i petrografia
Òxid d’alumini, Al2O3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls d’hàbit prismàtic, algunes vegades de dimensions considerables, coronats per bipiràmides o rombòedres Té una gran duresa 9 de l’escala de Mohs i una densitat de 4-4,1 Pur és incolor, però sovint presenta uns altres colors, deguts a impureses també presenta coloracions distribuïdes en zones, a causa de les inclusions d’uns altres minerals En el forn elèctric es fon a una temperatura de 2 050°C Les varietats més conegudes són les de color blau fosc, anomenades safir , i les de color vermell, anomenades robí ambdues són pedres…
cordierita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat d’alumini, magnesi i ferro, Al3(Mg,Fe)2Si5AlO18.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Pertany a la subclasse dels ciclosilicats, anomenats així perquè llur estructura és formada d’anells de tetràedres de SiO 4 Es dóna poc en cristalls generalment ho fa en forma de grans irregulars o en masses Té una duresa de 7 i una densitat de 2,55-2,75, que augmenta amb el contingut de ferro Els colors més característics són el blau o el violaci, però també pot ésser incolor, gris, groc o marró clar
condrita
Astronomia
Mineralogia i petrografia
Aeròlit que conté uns agregats esferoidals, generalment d’un mil·límetre de diàmetre, anomenats còndrules.
Les condrites es componen majoritàriament d’olivina i piroxens enstatita, bronzita, hiperstena i en menor proporció contenen plagiòclasis, troilita i un aliatge de ferro i níquel Constitueixen el grup més nombrós d’aeròlits i la seva estructura en còndrules no es troba en roques terrestres Encara que poc abundants, cal destacar les condrites carbonàcies que contenen composts orgànics d’origen extraterrestre
cannel-coal
Mineralogia i petrografia
Carbó dens, homogeni, de fractura concoidal, que es crema fent una flama molt lluminosa i és constituït gairebé exclusivament per espores (hulla).
camacita
Mineralogia i petrografia
Mineral meteorític constituït per ferro i níquel, aquest darrer en proporció inferior al 8%.
Cristallitza en el sistema cúbic centrat És el constituent principal de les hexaedrites i es troba també a les octaedrites
calomelans
Mineralogia i petrografia
Química
Clorur mercurós, Hg2Cl2.
Mineral de cristalls petits i tetragonals, pesant, insípid, insoluble i de color gris o blanc grogós és producte de l’alteració del cinabri Té duresa 1,6 i pes específic 7,15 Són emprats en medicina com a purgants i vermífugs