Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls són d’hàbit prismàtic, allargats segons l’eix c també presenten sovint les cares estriades parallelament a l’eix c Té una duresa 1,5-2,5 i una densitat 3,06 És de color vermell, més pàllid a mesura que augmenta el contingut en níquel, i arriba al color gris o blanc quan la quantitat d’aquest metall és superior a la de cobalt És un mineral secundari, format per l’oxidació dels arsenurs de cobalt i níquel Sovint hom el troba recobrint amb una capa polsosa els minerals primaris, i per això s’ha fet popular el terme de flors de…

Mineral aparentment amorf, d’estructura en forma de ronyó, superfície aspra i fractura concoidal Té una duresa 4,5-5 i un pes específic 4-4,1 És de color verd maragda Hom l’ha trobat a Frenenstadt Selva Negra i Cornwall

És molt àcida més d’un 70% de sílice, de colors clars, rica en sanidina i també en tridimita varietat de quars formada per sobre dels 870°C Hom hi troba també biotita, amfíbols i piroxens

Suposa una recristallització a gran escala, el resultat final de la qual és una textura granoblàstica consistent en un mosaic de cristalls de dolomita de dimensions mitjanes a grosses, la majoria dels quals tenen formes ben definides, amb el contorn en forma de romb Bé que la dolomita pot precipitar-se directament, hom admet que el procés normal és la formació per substitució, la qual ha estat contemporània amb la formació del sediment, o bé s’ha originat poc temps després sota l’aigua, en relació amb els moviments del fons marí Les condicions per a aquestes substitucions són aigües remogudes…

Mineral d’estructura igual a la de la calcita, substituint la meitat dels àtoms de calci pels d’un altre metall divalent, en aquest cas el magnesi Els cristalls són normalment romboèdrics, bé que també poden ésser prismàtics o tabulars Quan forma part de les roques es presenta compacte o en masses granulars Té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 2,8 Incolora i transparent o bé blanca, grisa o verdosa, esdevé d’un groc marró o marró en augmentar el contingut en ferro divalent És molt abundant en els terrenys sedimentaris, formada segurament per transformació de la calcita sota l’acció de…

És una variant de calcàries que conté més del 50% de carbonat, més de la meitat del qual és format per dolomita La precisió d’aquest terme és un xic difícil, car entre les calcàries i les dolomies pures hi ha tota una sèrie de termes mitjans que fan referència a la composició L’efervescència de la roca amb l’àcid clorhídric en fred és mínima, però augmenta si la roca és polvoritzada, o bé amb l’àcid calent La solubilitat de la dolomia depèn del contingut de calci Les varietats de dolomies d’aspecte cavernós són anomenades carnioles Les calcàries dolomítiques més conegudes són les del Triàsic…

Hom distingeix dues classes de dislocacions les de tascó , en què la distorsió de la xarxa cristallina és produïda per la introducció parcial d’un pla d’àtoms extraordinari, i la màxima pertorbació de la regularitat de la xarxa, és a dir, la dislocació pròpiament dita, és a les proximitats del pla extraordinari, o sia allà on acaba bruscament la intromissió d’aquest pla a l’interior del sòlid, i les helicoidals , per a descriure les quals hom acostuma a donar un procediment imaginari de produir-les Així, hom suposa que dins un cristall real es produeix un tall parcial i que el material d’un…

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser prismàtic tabular o piramidal en general són mal formats Hom el troba també en nòduls i en eflorescències Té una duresa de 3,5, i és fràgil, i una densitat de 9,4-10 És de color blanc argentí, amb tons groguencs Poc freqüent en els filons d’argent, hom en troba a la Selva Negra, a Xile i en els filons de cobalt argentífer al Canadà

La seva composició abraça des d’un 80% de marialita i un 20% de meionita fins a un 50% de marialita i un 50% de meionita, essent la marialita i la meionita els termes extrems de la sèrie esmentada Presenta cristalls prismàtics, arrodonits pels extrems, i d’una longitud de 3 a 5 mm És de color blanc o vermellós Apareix sovint en els esquists i calcàries de molts indrets dels Pirineus