Resultats de la cerca

Permet de fer una agrupació de les classes de simetria atenent al fet que llurs zones siguin isòtropes, ortogonals o inclinades és a dir, que tinguin, respectivament, més d’un parell de cares paralleles perpendiculars a un altre parell, que només en tinguin un sol parell o que no en tinguin cap Hom anomena característica singònica el conjunt zonal comú a totes les classes d’una mateixa singonia Hi ha set singonies, amb set característiques simètriques, una d’ordre superior, tres d’ordre mitjà i tres d’ordre inferior La característica singònica de la primera és la de posseir tres zones…

La simetria microscòpica o interna és definida com la distribució ordenada de les partícules materials d’un edifici cristallí, i caracteritzada per un conjunt d’elements de simetria distribuïts periòdicament al seu si La simetria macroscòpica o externa és geomètricament definida per un grup d’elements de simetria que es troben en un punt En aquesta simetria només intervenen els elements de simetria centre, plans de reflexió i eixos de rotació, simples o reflectits

Apareix en masses blanques, vermelloses o morades, amb una estructura granelluda, acompanyant quasi sempre l’halita, la carnallita, etc, i formant grans dipòsits de sal que constitueixen els criadors de sals potàssiques

Cristallitza en el sistema cúbic, generalment en cubs, bé que també es presenta en masses o grans grossos És incolora o blanca els colors vermellosos són deguts a inclusions d’hematites El seu gust és picant, més amarg que l’halita La seva densitat és 2 La silvita s’assembla molt a l’halita, amb la qual apareix als estrats de sal produïts per evaporació, però sempre en menor quantitat La localitat més famosa de silvita i d’altres sals de potassi és Stassfurt Alemanya A Catalunya hi ha el jaciment de Súria-Cardona Bages, també molt important Juntament amb la silvita hi ha també carnallita

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls petits i tabulars Té una duresa d’1,5 a 2 i una densitat de 8 a 8,3 Posseeix un esclat metàllic i un color entre gris i blanc groguenc N'hi ha a Hongria, Colorado i Califòrnia EUA

Cristallitza en el sistema ortoròmbic Pertany al subgrup dels nesosilicats Normalment es presenta en masses grollerament prismàtiques o finament fibroses La seva duresa és de 7 i la seva densitat de 3,24 Té un esclat de vidre i de vegades sedós en les varietats fibroses És de color blanc, de vegades verdós Es forma a les roques riques en alumini i en circumstàncies d’alt grau de metamorfisme regional es troba en els esquists i gneis

Abundant com a component de les roques, és infusible i insoluble, la seva densitat oscilla entre 2,65 i 2,80, representa el paper d’àcid dins el grup dels silicats i presenta una fractura vítria Pot ésser també preparada sintèticament a partir de silicats solubles, per deshidratació i calcinació La sílice presenta una estructura polimèrica, constituïda per tetràedres de SiO 4 , els vèrtexs dels quals són ocupats pels quatre àtoms d’oxigen Es presenta en forma de cristalls incolors o pólvores cristallines blanques, inodores i insípides, insolubles en l’aigua i els àcids, excepte el fluorhídric…

Els silicats són els components més importants de les roques i constitueixen amb el quars el 95% de la part coneguda de l’escorça terrestre Es troben, en gran part, com a constituents de les roques eruptives, formades a temperatura i pressió elevades, generalment amb amplis marges de variació d’ambdues variables, amb estructures denses i mancades d’aigua el quars, els feldespats i les miques, elements fonamentals del granit, en són un exemple conegut A les condicions de formació de les roques metamòrfiques s’originen una sèrie de silicats, alguns d’ells amb estructures menys denses i amb…