Resultats de la cerca

Té un contingut inferior al 5% de quars i superior al 50% de plagiòclasi i feldespat alcalí És de color fosc i de composició intermèdia entre la diorita i la monzonita

És l’equivalent volcànic d’un gabre roca plutònica És constituït per plagiòclasi càlcica principalment labradorita i per piroxè augita, amb olivina o sense El principal mineral accessori és la magnetita El basalt vitri és anomenat taquilita La divisió dels basalts depèn de l’alcalinitat del feldespat El basalt alcalí és típic de les illes volcàniques arc d’illes El basalt poc alcalí toleític és el més estès i constitueix les grans colades continentals i submarines aquestes últimes són de gran importància per tal com formen el fons dels oceans L’expansió dels oceans a partir d’una dorsal…

És composta de quars i feldespat alcalí oligòclasi, disposats en forma de mosaic Les mides dels grans van des de 0,05 mm fins a 1 mm Pot tenir mica en petites quantitats i a vegades altres minerals accessoris, com la microclina i la turmalina Les aplites omplen les fissures de les masses graníti ques i representen un producte de final de cristallització

Té una composició intermèdia entre el granit i la diorita Les textures són les mateixes que les del granit menys la textura gràfica Molts dels grans batòlits descrits com a granítics són en realitat granodiorítics És l’equivalent de les dacites volcàniques

El cim d’El Capità, del Yosemite National Park Exemple de relleu granític © Fototecacat-Corel El quars és de color gris i es presenta en grans irregulars, els feldespats alcalins posseeixen colors variables blanc, rosa o vermellós, i els cristalls són més regulars La biotita es presenta en làmines hexagonals, fàcilment exfoliables La gènesi del granit constitueix, encara avui, un dels problemes fonamentals de la geologia granitització Afloren com a masses intrusives amb diferents formes Les masses més grans formen els batòlits Universalment estès, és molt emprat en construcció,…

Fou elaborada pel petròleg i mineralòleg suís AL Streckeisen el 1976 Les diferents roques es representen gràficament en diagrames triangulars QAPF