Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
ciment
Mineralogia i petrografia
Matèria mineral precipitada químicament en els espais intergranulars d’una roca sedimentària detrítica, que trava els grans i els dóna coherència.
bretxa
bretxa calcària
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca constituïda per cairells units per un ciment natural.
El seu origen és molt variat Les bretxes sedimentàries solen tenir un ciment calcari o silícic Segons el caràcter dels cairells, hom distingeix bretxes calcàries, silíciques, poligenètiques formades per cairells de roques variades En el curs d’un procés de sedimentació, una alteració causada per un esllavissament submarí, un sisme, una variació del nivell marí, etc, poden remoure uns sediments encara no totalment consolidats, fragmentant-los en blocs i cairells, que posteriorment són cementats i coberts per nous materials sedimentaris es formen així les bretxes intraformacionals…
pudinga
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica, formada per dos components: els elements detrítics —que són trossos de roques preexistents que han estat arrodonides per l’acció dels elements d’erosió— i el ciment, que engloba tots aquests elements.
La pudinga és molt semblant al conglomerat, però la diferència entre ambdues roques està en el fet que en el cas de la pudinga no hi ha matriu, sinó només els elements detrítics, molt arrodonits, i el ciment
gres
gres
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica consolidada per una sorra cimentada per materials generalment calcaris, silicis, ferruginosos o d’altres.
Les dimensions dels grans són com les de la sorra, i són units per un ciment de natura variable que en condiciona la porositat, la duresa, la densitat i la resistència a l’erosió La majoria dels grans són de quars, però també hi ha feldespats i mica, com també d’altres minerals Tenint en compte la natura del ciment, hom pot distingir gresos silicis, calcaris, ferruginosos, glauconítics, guixencs i bituminosos Els gresos tenen aplicació per a paviments i per a la construcció en general
conglomerat
Conglomerat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica constituïda per fragments arrodonits que tenen llur origen en d’altres roques preexistents, que han estat arrencades per l’acció dels elements erosius i que posteriorment s’han sedimentat.
En els conglomerats hom distingeix els elements, fragments de roca que tenen un diàmetre superior a 2 mm, els quals poden ésser arrodonits còdols o palets de riera, i en aquest cas són anomenats pudingues , o poden ésser angulosos, i aleshores reben el nom de bretxes Aquells fragments que tenen un diàmetre inferior a 2 mm constitueixen la matriu que emplena els buits entre els diferents elements de roca Finalment, hi ha el ciment, que aglutina tant els elements com la matriu Aquest ciment pot ésser calcari o silici Quan tots tres constituents del conglomerat són d’un…
aglomerat
Mineralogia i petrografia
Roca clàstica poc coherent constituïda per elements minerals units per escàs ciment.
tosca
Mineralogia i petrografia
Pedra volcànica esponjosa i lleugera, que constitueix la part superior de les laves volcàniques on hi ha aglomerades cendres volcàniques i lapil·lis.
És emprada per a polir fusta i altres matèries, per a pelar porcs, per a fer morter hidràulic, morter de ciment, refractaris, etc
traquita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica afanítica, quasi sempre porfírica i amb textura traquítica, composta per feldespats alcalins i un o més minerals màfics, principalment biotita i augita, que són els més freqüents.
És l’equivalent efusiu de la sienita Als Països Catalans hom pot trobar traquita als Pirineus Els turos traquítics són emprats com a ciment hidràulic
putzolana
Mineralogia i petrografia
Roca silícia molt porosa, formada de la consolidació de cendres i pols volcàniques.
És molt abundant a Pozzuoli Itàlia, d’on prové el seu nom Aquesta roca, mòlta i barrejada amb calç, és emprada per a fabricar ciment hidràulic