Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
esquist
Mineralogia i petrografia
Grup de roques metamòrfiques granelludes que presenta una esquistositat a causa de l’orientació dels minerals.
Els grans que formen la roca són prou grossos per a permetre la identificació macroscòpica dels minerals components Segons llur composició mineralògica, els esquists són anomenats bituminosos, argilosos com la llicorella, grafitosos i clorítics Són els productes més importants del metamorfisme regional Els esquists verds són característics de condicions de pressió mitjana i temperatura baixa, i els esquists blaus ho són d’alta pressió i temperatura de moderada a baixa Donen nom a la fàcies dels esquists verds i a la fàcies dels esquists blaus, respectivament
tonalita
Mineralogia i petrografia
Diorita quarsífera, els principals components màfics de la qual són l’hornblenda i la biotita.
silicat
Mineralogia i petrografia
Mineral format essencialment per grups tetraèdrics SiO4, units entre ells directament o bé per cations.
Els silicats són els components més importants de les roques i constitueixen amb el quars el 95% de la part coneguda de l’escorça terrestre Es troben, en gran part, com a constituents de les roques eruptives, formades a temperatura i pressió elevades, generalment amb amplis marges de variació d’ambdues variables, amb estructures denses i mancades d’aigua el quars, els feldespats i les miques, elements fonamentals del granit, en són un exemple conegut A les condicions de formació de les roques metamòrfiques s’originen una sèrie de silicats, alguns d’ells amb estructures menys…
estructura petrogràfica
Mineralogia i petrografia
Relació entre els components d’una roca, donada per la disposició i la grandària dels minerals, les discontinuïtats internes, la foliació, etc.
diablàstic | diablàstica
Mineralogia i petrografia
Dit de la mena de creixement dels diferents minerals que formen una roca consistent en una interpenetració irregular dels distints cristalls components.
marbre

Marbre
© Fototeca.cat-Corel
Mineralogia i petrografia
Roca calcària, metamòrfica, cristal·lina, granular i de gra microscòpic.
Composició És formada quasi totalment per grans de calcita agregats sense orientació, però sense deixar espais buits Quan és pur, és de color blanc A vegades, però, conté, com a components accessoris, quars, silicats i, sobretot, ferro i grafit, els quals donen els colors que caracteritzen els diferents marbres i, juntament amb les venes de calcita, l’aspecte típic Les condicions físiques del marbre fan que hom el pugui polir amb facilitat i que sigui la roca principal per a l’estatuària i l’ornamentació Ha estat emprat també com a aïllant elèctric, però actualment ha caigut en…
sorra
Mineralogia i petrografia
Nom donat als components minerals del sòl compresos entre 0,02 i 2 mm de longitud, i que corresponen a les fraccions d’arena grossa i d’arena fina.
És constituïda per roca solta, d’elements principalment silicis, acumulats per les aigües a la riba o al fons de la mar, dels rius o dels llacs, o acumulats també pel vent en forma de dunes o loess
riolita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica que s’ha consolidat en dos temps, la qual cosa és visible en els seus components: fenocristalls, és a dir, cristalls ben desenvolupats, inclosos en una matriu criptocristal·lina.
Hom hi pot observar cristalls de quars, ortosa i biotita inclosos en una matriu de grans fins de color gris, verd o vermellós L’estructura de la roca és fluidal, o sia que els cristalls grossos romanen alineats, la qual cosa en revela l’origen Les capes de riolites de l’era primària, molt abundants a Europa, revelen una activitat volcànica molt intensa des del Carbonífer fins al Permià També hi ha riolites a l’era terciària És una roca molt dura que hom fa servir per a empedrar algunes varietats són emprades en ornamentació És l’equivalent efusiu del granit
calcària

El castell de Faió, emplaçat sobre replans tabulars de calcàries eocèniques, on l’Ebre passa encaixat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària que conté més d’un 50% de carbonat càlcic (CaCO3).
La calcària és formada essencialment per calcita Pot presentar estructures extremament variades, i l’origen és també molt divers Hom ha adoptat un criteri empíric per a classificar-la en funció dels components texturals els grans de calcita partícules que componen l’esquelet de la roca, que poden ésser d’origen detrític o orgànic, la micrita partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre i el ciment component cristallí que omple els espais buits entre els grans Hom distingeix, així, vuit tipus distints de calcària la calcària micrítica que presenta més d’un 90% de micrita, la calcària…
pudinga
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica, formada per dos components: els elements detrítics —que són trossos de roques preexistents que han estat arrodonides per l’acció dels elements d’erosió— i el ciment, que engloba tots aquests elements.
La pudinga és molt semblant al conglomerat, però la diferència entre ambdues roques està en el fet que en el cas de la pudinga no hi ha matriu, sinó només els elements detrítics, molt arrodonits, i el ciment