Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Auguste Bravais
Física
Mineralogia i petrografia
Físic i mineralogista francès.
Professor d’astronomia a la Universitat de Lió i de física a l’École Polytechnique de París Elaborà la teoria reticular dels cristalls, en la qual explica la possibilitat de formar xarxes cristallines tridimensionals per apilament de xarxes planes, i deduí les 14 xarxes de translació o de Bravais 1850 sistema cristallí Aquestes xarxes ja havien estat descrites el 1850 per Frankenheim La teoria reticular, que permet d’explicar l’anisotropia i la simetria dels cristalls, ha estat comprovada per mitjà de la difracció de raigs X
abellaïta

Abellaïta
© Josep Soldevilla
Mineralogia i petrografia
Hidroxilcarbonat de plom i sodi, de fórmula química NaPb2(CO3)2(OH).
L’abellaïta, considerada un cas típic de mineral de nova formació de l’Antropocè, no existia a la natura fins que una activitat minera en facilità l’aparició Fou trobat per primera vegada a la mina Eureka de Castellestaó, a la Torre de Cabdella Pallars Jussà, dedicada a l’extracció d’urani fins a la dècada de 1970 En aquest cas, el mineral es forma per l’exudació i precipitació d’aigües meteòriques enriquides en sodi i plom a les parets de la mina Joan Abella, gemmòleg i especialista en diamants de la Universitat de Barcelona, fou qui descobrí aquest nou mineral, i Jordi Ibáñez, director…
Lluís Amorós i Portolès
Mineralogia i petrografia
Cristal·lògraf.
Estudià ciències naturals a Barcelona 1940-43 i es doctorà a Madrid 1945 El 1954 guanyà la càtedra de cristallografia i mineralogia de la Universitat de Sevilla el 1955 passà a la de Barcelona i l’any següent a la de Madrid Rebé el premi de recerca del CSIC el 1963, organisme del qual fou conseller Professor a la Universitat de Pennsilvània, es formà en l’escola encapçalada per Francesc Pardillo i s’especialitzà en l’estudi de la difracció dels cristalls per mitjà dels raigs X Membre de l’Academia de Ciencias de Córdoba Argentina, és autor de Cristaloquímica 1951, Cristalofísica, Propiedades…
lutita

Lutita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica amb un diàmetre dels grans inferior a 1/16 mm.
La roca és formada per grans molt fins, més del 50% dels quals són de mida inferior a 0,625 mm Segons la mida del gra, pren noms diferents llims quan té els grans d’entre 0,625 i 0,004 mm, i argiles amb els grans més petits de 0,004 mm Pot tenir estructures sedimentàries i variar de color, de fissibilitat i de contingut de matèria orgànica, i pot contenir fòssils Els minerals principals són del grup de les argiles, com ara la caolinita, lamontmorillonita i la illita, a més de clorita i quars de mida del llim, i també conté feldspats i carbonats Per a determinar la composició mineralògica de…
mineralogia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia els minerals.
La mineralogia no solament s’ocupa de les substàncies que formen l’escorça terrestre, sinó que també comprèn els meteorits i les mostres de minerals extraterrestres que hom pot obtenir La mineralogia és una part de la geologia, puix que els minerals són els elements constituents de les roques, i, d’altra banda, té punts de contacte amb la química, puix que els minerals són composts químics La mineralogia té l’origen en els temps prehistòrics, quan els homes utilitzaven colorants naturals per a fer pintures Durant l’edat de la pedra, alguns minerals principalment varietats del quars foren…
diagrama de Laue
Mineralogia i petrografia
Diagrama que hom obté en recollir sobre una placa fotogràfica la figura de difracció que resulta de fer passar a través d’un cristall prim un feix de raigs X policromàtic i finament col·limat.
Hom observa en el diagrama de Laue, anomenat també lauegrama , una distribució de taques clares, com a conseqüència del fet que el cristall difracta solament les longituds d’ona per a les quals existeix, en el cristall, un conjunt de plans reticulars parallels, separats una distància d i inclinats un angle θ tals, que es compleixi la llei de Bragg L’estudi de la distribució de les taques del lauegrama permet de fer determinacions ràpides de l’orientació i la simetria dels cristalls i estudiar-ne les imperfeccions