Resultats de la cerca

L’anàlisi granulomètrica consisteix a separar la mostra, per garbellament o per sedimentació, en fraccions les dimensions de les partícules de cadascuna essent entre dos límits definits i a representar, en un gràfic, el percentatge sobre la mostra que representa cada fracció, relacionant-lo amb les dimensions de les partícules d’aquesta De l’anàlisi granulomètrica hom pot deduir el volum, el pes i el diàmetre mitjans i la superfície específica

El creixement d’un cristall consisteix, bàsicament, en l’adjunció dels constituents elementals àtom, ions, molècules del medi mare en què és submergit el cristall, a les cares ja existents del cristall Aquest mecanisme depèn del transport de matèria i calor experimentat en les interfícies cristall/medi mare, i de la cinètica de les interfícies En termes molt simplificats, els constituents elementals del medi mare una solució, un vapor, una solució sòlida, etc incideixen sobre la superfície del cristall, “rellisquen” sobre les cares ja existents i són fixats en els punts en què experimenten…

En cristallografia, és emprat per a representar les cares d’un cristall Hom suposa que el cristall és situat en el centre d’una esfera de radi arbitrari, i hom traça, des del centre de l’esfera, una perpendicular a cadascuna de les cares que es prolonga fins a tallar la superfície esfèrica en un punt anomenat pol de la cara corresponent Les cares del cristall són així representades pel conjunt de pols a la superfície de l’esfera Per a representar la posició d’aquests pols en projecció estereogràfica, hom escull com a pla de projecció el pla horitzontal de l’equador, i com a punt de vista un…

Des del punt de vista morfològic, el problema és semblant al de les macles i, per tant, el fenomen pot ésser definit per la llei del creixement , indicant quines arestes són paralleles a tots dos cristalls i quina és la cara comuna Hom ha observat que, en general, aquest fenomen es dóna quan hi ha una gran semblança en la forma i en les dimensions del reticle cristallí de les dues substàncies, amb un marge del 15% en la variació de les dimensions del reticle

Perquè dues substàncies siguin isomorfes cal que siguin isotípiques i, a més, que siguin compatibles les dimensions de les partícules estructurals àtoms, ions, molècules L’isomorfisme és un fenomen molt corrent en els minerals, i constitueix una de les bases de llur sistemàtica

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics, de vegades de grans dimensions Estructuralment pertany al grup dels sorosilicats Té una duresa de 3,6 És de color verd fosc a negre Els principals jaciments són a les pegmatites granítiques d’Ireland Noruega i Befanamo Madagascar

Segons el seu origen, pot ésser paragneis , que deriva de roques sedimentàries i ortogneis , que deriva de roques magmàtiques Les vies són fosques i compostes per miques i/o amfíbols i bandes clares i granuloses formades per quars i feldespats El gra és de dimensions mitjanes o grosses

Les dimensions dels grans són com les de la sorra, i són units per un ciment de natura variable que en condiciona la porositat, la duresa, la densitat i la resistència a l’erosió La majoria dels grans són de quars, però també hi ha feldespats i mica, com també d’altres minerals Tenint en compte la natura del ciment, hom pot distingir gresos silicis, calcaris, ferruginosos, glauconítics, guixencs i bituminosos Els gresos tenen aplicació per a paviments i per a la construcció en general