Resultats de la cerca

El seu concepte ha variat amb el tems El 1923, el comitè de la Mineralogical Society of America proposà de definir-la com “una substància natural i homogènia d’origen inorgànic que té propietats físiques característiques, la seva composició química és definida dins uns certs límits, i té normalment estructura cristallina” Sembla però, convenient d’exigir sempre la condició que l’estructura sigui cristallina i considerar els pocs sòlids no cristallins com a excepcions

Pot ésser format per cristalls d’igual o diferent espècie Els de la mateixa espècie poden ésser agregats parallels , en els quals les cares i les arestes dels cristalls són paralleles, o macles

És dihexagonal piramidal que es presenta quasi sempre en agregats granats i en espat Té una fractura concoidal i és fràgil Té un color de roig de sang Conté Mn en molts casos La duresa és de 4,5 a 5, i la densitat, de 5,5 És una mena del zinc

En les geodes hom troba els cristalls més ben formats de cada espècie mineralògica

El 1920 ideà un tipus de classificació purament química de les roques, i fou autor de molts estudis generals sobre el concepte d’espècie mineral Utilitzà les teories magmatistes en els seus treballs sobre petrogènesi

Les principals espècies del grup són l’enstatita i la hiperstena, del sistema ròmbic, i el diòpsid, l’augita, l’egirina, la jadeïta i l’espodumena, del sistema monoclínic Els piroxens, que sovint formen les roques , poden ésser considerats com a fases del sistema, ternari MgSiO 3 —FeSiO 3 —CaSiO 3 on aquesta última espècie no passa del 50%

Aquest angle és igual al que li corespon entre dues cares anàlogues d’un individu de la mateixa espècie D’ací es dedueix que l’angle entre dues arestes és constant De fet, aquesta llei de la cristallografia clàssica postula que cristalls de la mateixa substància tenen el mateix reticle cristallí Té la importància històrica d’haver estat el punt de partida de la cristallografia

Espècie mineral que pertany a la sèrie isomorfa del granat El color és blanc quan és pura, i groc, verd o tirant a marró quan no ho és Té duresa 6-7,5 i pes específic 3,594 Es forma típicament per metamorfisme regional o per metamorfisme de contacte de les calcàries impures, i per això hom la troba sovint associada a calcita, wollastonita i idocrasa

És un fenomen encara no ben conegut Von Tammann definí el poder germinador pel nombre de cristallets que en un temps, en un volum i a una temperatura donats apareixen en una solució, i per la velocitat de creixement, que per a una mateixa espècie cristallina no té cap relació amb la germinació Actualment té un gran interès industrial per a l’obtenció de cristalls grossos i perfectes piezoelèctrics, ferroelèctrics i per a l’òptica de l’infraroig, l’ultraviolat i el làser

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, amb cristalls allargats segons l’eix b , i també en masses, fibres o grànuls Té una duresa 7 i una densitat 3,3-3,6, que augmenta amb el contingut de ferro És de color verd groguenc, marró o negre L’epidot i la clinozoïsita constitueixen, de fet, una mateixa espècie, i llur límit de separació ha estat fixat pel percentatge del contingut de ferro fins a un 10%, clinozoïsita, i més d’un 10%, epidot