Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
asbest
Mineralogia i petrografia
Amiant de serpentina, de fibres fines i paral·leles, de lluïssor sedosa i colors tornassolats.
Es forma a les esquerdes de la serpentina amb les fibres perpendiculars a l’escletxa És explotat al Quebec, el Transvaal, Zimbàbue i Rússia, i és utilitzat en gran quantitat en la indústria i en la construcció per la seva resistència als àcids i a la calor La seva manipulació pot produir l’asbestosi
amiant
amiant
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Tecnologia
Nom donat a diversos silicats hidratats d’estructura complexa que, sota la forma d’agregats, contenen fibres flexibles de color blanquinós, d’aspecte lluent i tacte sedós, susceptibles d’ésser filades i teixides.
Per alliberar les fibres, hom matxuca el mineral entre dues moles de fosa i després, per bufament, hom les separa de la resta La fibra és aïllant de la calor conductivitat tèrmica de ~0,05 W/m °C i de l’electricitat, resistent als àcids i àlcalis, inalterable a alta temperatura i fon difícilment a la flama del bufador Les fibres més llargues d’un centímetre poden teixir-se, soles o mesclades amb un 10-25% de cotó les més curtes s’utilitzen embegudes en la massa d’un altre material Els teixits d’amiant emprats per a folres de frens i embragatges, per a juntes, com a…
crisòtil

Crisòtil
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral que forma part de la serpentina, juntament amb l’antigorita.
Té una estructura molt semblant a la de l’halloysita Hom la troba generalment en forma de fibres
crocidolita
Mineralogia i petrografia
Varietat de la riebeckita asbestiforme, amb fibres flexibles blavoses.
antofil·lita
Mineralogia i petrografia
Silicat ferromagnèsic, (Mg,Fe)7Si8O22(OH,F)2, del grup dels amfíbols.
Cristallitza en la singonia ròmbica i es presenta en forma de prismes o de fibres d’aspecte asbestí, de color bru fosc i lluïssor nacrada o vítria Té duresa 5,5-6 i pes específic 2,85-3,57 Es troba principalment a les roques metamòrfiques
wurtzita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de zinc, ZnS.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal és polimorf de l'esfalerita, que cristallitza en el sistema cúbic Es presenta en cristalls piramidals o tabulars, i també en fibres o crostes Té una duresa de 3,5 a 4 i una densitat de 4 És de color negre N'hi ha jaciments importants a Oruro Bolívia
epidot

Epidot
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci, alumini i ferro, Ca2(Al,Fe)3Si3O12(OH).
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, amb cristalls allargats segons l’eix b , i també en masses, fibres o grànuls Té una duresa 7 i una densitat 3,3-3,6, que augmenta amb el contingut de ferro És de color verd groguenc, marró o negre L’epidot i la clinozoïsita constitueixen, de fet, una mateixa espècie, i llur límit de separació ha estat fixat pel percentatge del contingut de ferro fins a un 10%, clinozoïsita, i més d’un 10%, epidot
clinozoisita
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i calci, Ca2Al3Si3O12(OH), mineral del grup de l’epidot.
Cristallitza en el sistema monoclínic Tots els minerals d’aquest grup es presenten sovint en les roques metamòrfiques Els cristalls són allargats i també en masses, fibres o grànuls El color varia de verd clar a gris verdós La clinozoïsita i l’epidot són una sola espècie que es diferencia en el contingut de ferro que substitueix l’alumini Té duresa 6,5 i pes específic 3,21-3,38 Hom en troba exemplars al Tirol Àustria i a l’illa del Príncep de Galles Alaska
crisocol·la
Mineralogia i petrografia
Silicat de coure hidratat, CuSiO3·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Hom el troba sovint en fibres o en masses A vegades presenta un aspecte terrós La duresa és de 2-4, i la densitat varia entre 2 i 2,5 El color és verd o blau, i quan conté òxids de ferro o de coure varia entre el marró i el negre La seva natura no és ben coneguda És una mena secundària del coure i s’origina en les àrees d’oxidació dels jaciments de coure en els quals hi ha sílice lliure
nefrita
Mineralogia i petrografia
Inosilicat amfíbol, varietat de l’actinolita, criptocristal·lina, d’hàbit fibrós, amb fibres entreteixides, que és un mineral del jade.